Guerra Francoholandesa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles |
m Manteniment de plantilles de referències |
||
Línia 15:
[[Lluís XIV de França|Lluís XIV]] estava contrariat per la negativa neerlandesa a col·laborar en la divisió dels [[Països Baixos Espanyols]]. Arran de la inoperància de l'exèrcit neerlandès, els francesos no van tenir massa problemes per prendre la fortalesa de [[Maastricht]] i marxar després vers el cor de la República, prenent [[Utrecht]]. El [[Guillem III d'Anglaterra|Príncep Guillem III d'Orange]] (aleshores també Rei d'Anglaterra) havia fet assassinar [[Johan de Witt]] (home fort de la República), proclamant-se alhora nou ''[[stadhouder]]''. Tanmateix els francesos es van haver d'aturar per les inundacions provocades pels holandesos: la [[línia d'aigua holandesa]]. El bisbe de Münster va posar setge a [[Groningen]], però no va tenir èxit.
França va intentar envair la República pel mar, aconseguint l'ajuda de la [[Royal Navy]] pel [[tractat de Dover]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Cartwright |nom=J. |títol=Madame, a Life of Henrietta, Daughter of Charles I and Duchess of Orleans |url=books |llengua=anglès|editorial=Seeley and Co. Ltd. |data=1894 |pàgines=332
== Pau i Tractat de Nimega ==
Els aliats es van unir als neerlandesos: [[Frederic Guillem de Branderburg|Frederic Guillem]], elector de Brandenburg, [[Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic|Leopold I]] emperador del Sacre Imperi Romà, i [[Carles II d'Espanya]]. El rei de França es va veure forçat a abandonar els seus plans de conquerir els Països Baixos, i la guerra es va convertir en una guerra de desgast de baixa intensitat al voltant de les fronteres franceses.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Nolan |nom=Cathal J. |títol=Wars of the age of Louis XIV, 1650-1715: an encyclopedia of global warfare and civilization |url= |llengua=anglès|editorial=Greenwood Press |data=2008 |pàgines=72
== Referències ==
|