Guerra Francoholandesa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles
m Manteniment de plantilles de referències
Línia 15:
[[Lluís XIV de França|Lluís XIV]] estava contrariat per la negativa neerlandesa a col·laborar en la divisió dels [[Països Baixos Espanyols]]. Arran de la inoperància de l'exèrcit neerlandès, els francesos no van tenir massa problemes per prendre la fortalesa de [[Maastricht]] i marxar després vers el cor de la República, prenent [[Utrecht]]. El [[Guillem III d'Anglaterra|Príncep Guillem III d'Orange]] (aleshores també Rei d'Anglaterra) havia fet assassinar [[Johan de Witt]] (home fort de la República), proclamant-se alhora nou ''[[stadhouder]]''. Tanmateix els francesos es van haver d'aturar per les inundacions provocades pels holandesos: la [[línia d'aigua holandesa]]. El bisbe de Münster va posar setge a [[Groningen]], però no va tenir èxit.
 
França va intentar envair la República pel mar, aconseguint l'ajuda de la [[Royal Navy]] pel [[tractat de Dover]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Cartwright |nom=J. |títol=Madame, a Life of Henrietta, Daughter of Charles I and Duchess of Orleans |url=books |llengua=anglès|editorial=Seeley and Co. Ltd. |data=1894 |pàgines=332 |isbn=}}</ref> però els esforços van frustrats per l'almirall [[Michiel de Ruyter]], en quatre victòries estratègiques contra la flota combinada francobritànica. A conseqüència d'això, la Gran Bretanya va abandonar la guerra el [[1674]] (fi de la Tercera Guerra Angloholandesa).<ref name=Boxer>{{ref-publicació|cognom=Boxer |nom=C. R. |enllaçautor= |coautors= |any=1969 |mes= |títol=Some Second Thoughts on the Third Anglo–Dutch War, 1672–1674 |publicació=Transactions of the Royal Historical Society, Fifth Series |volum=19 |exemplar= |pàgines=67–94 |doi=10.2307/3678740 |url= |consulta= |citació= }}</ref>
 
== Pau i Tractat de Nimega ==
Els aliats es van unir als neerlandesos: [[Frederic Guillem de Branderburg|Frederic Guillem]], elector de Brandenburg, [[Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic|Leopold I]] emperador del Sacre Imperi Romà, i [[Carles II d'Espanya]]. El rei de França es va veure forçat a abandonar els seus plans de conquerir els Països Baixos, i la guerra es va convertir en una guerra de desgast de baixa intensitat al voltant de les fronteres franceses.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Nolan |nom=Cathal J. |títol=Wars of the age of Louis XIV, 1650-1715: an encyclopedia of global warfare and civilization |url= |llengua=anglès|editorial=Greenwood Press |data=2008 |pàgines=72 |isbn=}}</ref> Tanmateix, el [[1678]], Lluís XIV se les va enginyar per dividir la coalició, i finalment aconseguí guanyar considerables territoris al [[Tractat de Nimega (1678)|Tractat de Nimega]].<ref name="presi">{{ref-llibre|cognom= |nom= |títol=Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents (1518 - 1714). Vol.2|pàgines=p.277 |edició=1a ed.|editorial=Enciclopèdia Catalana |isbn=84-412-0885-9 |data=2003 |ref =}}</ref> Entre aquests cal ressaltar la incorporació del [[Franc Comtat]] i diversos territoris dels Països Baixos cedits per la Corona Hispànica. Tot plegat, les Províncies Unides (llavors les actuals Bèlgica i Luxemburg formaven part dels Països Baixos) van aconseguir frustrar les ambicions de dues de les més grans dinasies reials de l'època: els [[Estuard]]s i els [[Borbons]].
 
== Referències ==