Osroene: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m Manteniment de plantilles de referències
Línia 16:
Abgar V contemporani de Jesús va estar a Zeugma l'any 49 per donar la benvinguda a [[Meherdates]] designat pels romans per ocupar el tron de Pàrtia però era secretament partidari de [[Gotarces II]], i el va retenir a Edessa força temps i no el va deixar sortir fins a l'hivern, i llavors el va enviar per les muntanyes d'[[Armènia]], passant per [[Niniveh]] i la riba esquerra del [[Tigris]], en lloc de marxar directament contra [[Selèucia del Tigris]] i [[Ctesifont]]. Gotarces, posat al corrent per Abgar, va sorprendre a Meherdates prop de Niniveh i el va derrotar i fer presoner i llavors li va fer tallar les orelles, cosa que inhabilitava per a ser rei.
 
Abgar VII va comprar el seu tron als parts per una gran quantitat de diners; els seus delegats van presentar regals a [[Marc Ulpi Trajà|Trajà]] a [[Antioquia de l'Orontes]] el [[114]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Mittford |nom=T.B. |capítol=Cappadocia and Armenia Minor: historical setting of the ''Limes'' |títol=Aufstieg und Niedergang der römischen Welt |url=http://books.google.cat/books?id=nRKDGwn_CRkC&pg=PA1196&lpg=PA1196&dq=abgar+114+trajan&source=bl&ots=L8pfbnzT-1&sig=1LP3H4AfbliRAnfxfomws1sI6V8&hl=ca&sa=X&ei=Y4GDULXBNYaZhQf-hYHoAw&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=abgar%20114%20trajan&f=false |llengua=anglès|editorial=Walter de Gruyter |data=1980 |pàgines=vol.2, p.1196 |isbn=}}</ref> i van declarar la lleialtat del rei excusant el seu retard pel temor de les represàlies dels parts: Quan Trajà va entrar a [[Edessa (Turquia)|Edessa]] va rebre el títol d'''Arabicus'' i 250 cavalls de regal a més de contingents de cavallers i armament, i Abgar fou confirmat en el seu regne i aliat romà; en canvi el seu rival, el [[filarca]] d'Antemúsia, fou deposat i el seu territori annexionat a l'Imperi. Quan Trajà va retornar a occident després d'ocupar [[Ctesifont]], Abgar es va unir a la revolta general, expulsant a la guarnició romana. En revenja els romans van assolar Edessa i probablement Abgar va morir a les lluites (116).
 
Després de l'evacuació romana de la regió el [[117]] els romans van nomenar un rei fidel que va ser l'arsàcida [[Partamaspades de Pàrtia|Partamaspades]], des de llavors client de Roma mentre el parts afavorien un candidat seu de nom Yalud. El [[123]] la dinastia dels Agbar va tornar al poder i es va consolidar i des de llavors fou lleial a Roma. Un membre de la casa reial d'Osroene, Sohemo, que era senador i cònsol romà, va arribar a ser rei d'[[Armènia]] vers el [[140]] i fins al [[161]] i després altra vegada vers el [[163]] fins a una data no coneguda. Sota [[Marc Aureli]] els parts van iniciar una ofensiva contra Roma, i el rei Manu VIII fou substituït ([[163]]) per Wael ibn Sharu, que va emetre moneda amb el rostre del rei de Pàrtia. Els romans van assetjar Edessa el [[165]] i els ciutadans van matar a la guarnició dels parts i van obrir les portes als romans; Manu VIII fou restaurat com a rei amb el malnom de Filoromà (''Philorhomaios'')