Trienni Liberal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m correcció |
m Manteniment de plantilles de referències |
||
Línia 13:
== Guerra de la Regència d'Urgell ==
{{AP|Guerra de la Regència d'Urgell}}
La ''[[Regència d'Urgell]]'' fou un organisme de govern dels reialistes, revoltats contra el règim constitucional, instituït a [[la Seu d'Urgell]] després de la presa d'aquesta ciutat per [[Antonio Marañón]], el ''Trapense'' (juliol del [[1822]]). El [[15 d'agost]], fou instituïda oficialment, a partir d'una Junta Superior Provisional de Catalunya, i era formada per l'[[arquebisbe preconitzat de Tarragona]], [[Jaume Creus i Martí]], per [[Bernardo Mozo de Rosales]], [[marquès de Mataflorida]], i per [[Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga]], [[Baronia d'Eroles|baró d'Eroles]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Soldevila i Zubiburu |nom=Ferran |títol=Història de Catalunya |edició=2a edició |url=https://books.google.cat/books?id=JUYQWR7bAKkC&pg=PA1334&dq=reg%C3%A8ncia+d%27urgell+1822&hl=ca&sa=X&ved=0CDMQ6AEwBGoVChMI7tChvIiryAIVAn4aCh3yjArD#v=onepage&q=reg%C3%A8ncia%20d%27urgell%201822&f=false |llengua= |editorial=Editorial Alpha |data=1962 |pàgines=1334
Les dissensions es manifestaven en tots els àmbits: les corts, la [[premsa]] i els enfrontaments entre les [[societats secretes]] de la [[maçoneria]] (liberal moderada), la [[Societat de l'anell]] (moderada) i la [[Confederació de cavallers comuners]] (liberal exaltada), la ''[[comunería]]'' es va escindir al principi de 1823 en dues societats independents, l'una moderada i una altra d'extremista vinculada a la branca espanyola dels [[carbonaris|Carbonari]]. Els enfrontaments intestins també eren atiats pel mateix monarca, que alhora negociava en secret amb la [[Santa Aliança]] la invasió d'Espanya, i aprofitava el descontentament d'algunes unitats militars afins (com la [[Guàrdia Reial|guàrdia reial]]) i la formació en algunes zones de [[guerrilla]] absolutista o reialista (primera forma del [[carlisme]] posterior), formades per camperols descontents per la revolució liberal, que més que beneficiar els havia perjudicats, i veien amb enyorança l'[[Antic Règim|antic règim]] (la ineficàcia i timidesa de les poques iniciatives que es van emprendre, com el mig delme, no compensaven la frustració per la política de reconeixement de la propietat dels senyorius). La fallida de la [[hisenda]], que va negociar a més un emprèstit ruïnós, va impossibilitar més encara l'efectiva realització d'una revolució liberal profunda en la societat espanyola.
| |||