Pulmó: diferència entre les revisions

2 octets eliminats ,  fa 2 anys
m
Manteniment de plantilles
m (neteja i estandardització de codi)
Etiqueta: Reversió manual
m (Manteniment de plantilles)
 
== Embriologia dels pulmons ==
Des del punt de vista [[embriologia|embriològic]], el pulmó s'origina de l'[[intestí]] anterior, a partir de l'[[endoderma]].<ref name="eversstarr">{{Refref-llibre | cognom = Evers | nom = Christine A. | nom2 = Lisa | cognom2 = Starr | títol = Biology:Concepts and Applications | edició =6a ed.| lloc = Estats Units | editorial = Thomson | any = 2006 | isbn = 0-534-46224-3}}</ref> Ja en les primeres setmanes es forma un petit rovell de la qual es genera tot l'arbre tràqueo-bronquial. El rovell s'envolta d'un [[Estroma (histologia)|estroma]] que donarà origen a les estructures de sustentació. Del mateix lloc, deriva una cavitat que formarà les pleures.
 
== Biologia animal comparada ==
 
=== Evolució i especialització ===
En el món animal, els pulmons són estructures especialment adaptades al medi terrestre i a la respiració aèria. La seva funció és emmagatzemar aire per poder filtrar i absorbir l'[[oxigen]] de l'aire. La majoria de pulmons presenten uns envans o septes que produeixen una major superfície d'intercanvi gasós i una major eficiència. Els [[peixos]], de respiració branquial, gasten un 20% d'energia en respirar mentre que aus i mamífers només el 2%. Cal fer constar que el metabolisme d'aus i mamífers és molt més gran,<ref name="diazsantos">{{Refref-llibre | cognom = Díaz | nom = J. | cognom2 = Santos | nom2 = T. | any = 1998 | títol = Zoología. Aproximación evolutiva a la diversidad y organización de los animales | lloc = Madrid | editorial = Editorial Síntesis | isbn = 84-7738-591-2 | llengua = castellà}}</ref> i necessiten alimentar-se molt més sovint.
 
Els [[Peix|peixos]] i [[Amfibi|amfibis]] realitzen l'intercanvi gasós per la pell, els pulmons i la bucofaringe. Els peixos pulmonars presenten un únic pulmó i els amfibis dos pulmons petits que tenen simplement una forma de sac, i no són molt eficients. Segons les espècies i el seu grau evolutiu, varien des d'uns sacs simples de parets llises, en els [[Urodel|urodels]], als dividits en diverses càmeres com és el cas dels [[Anur|anurs]]. Aquests pulmons tenen una sèrie de càmeres que es diuen "faveols". Introdueixen l'aire als pulmons per sobrepressió, sistema que els diferència d'aus, mamífers i [[Rèptil|rèptils]] que ho fan per depressió. Amb tot, la [[pell]] és el principal òrgan respiratori degut a la seva gran superfície, ja que els permet respirar de manera parcial mentre roman humida o es troben submergits. Els capgrossos, les larves d'amfibi, a causa de la seva vida aquàtica, tenen tres parells de [[Brànquia|brànquies]] que sobresurten del cos.<ref name=storer>Storer, Tracy. ''General Zoology''. 6a edició. MC. Graw Hill Book Company, Inc</ref><ref name="hickman">Jr.Cleveland P Hickman, Larry S. Roberts, Allan L. Larson: Integrated Principles of Zoology, McGraw-Hill Publishing Co, 2001, {{ISBN|0-07-290961-7}}</ref>
2.844.018

modificacions