Mantell terrestre: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles de referències
m Manteniment de plantilles
Línia 1:
[[Fitxer:Earth-crust-cutaway ca.svg|miniatura|Representació d'una secció de la Terra.]]
En [[geologia]], el '''mantell''' és la capa de la [[Terra]] situada per sota de l'[[escorça terrestre]] i que s'estén cap a l'interior fins al límit exterior del nucli (ocupa aproximadament el 87% de la Terra). El mantell terrestre s'estén des de prop de 33 [[km]] de profunditat (o al voltant de 8 km a les zones oceàniques) fins als 2.900 km (transició al [[Nucli de la Terra|nucli]]). La diferenciació del mantell es va iniciar fa prop de 3.800 milions d'anys, quan la segregació gravimètrica dels components del protoplaneta Terra va produir l'actual estratificació. La pressió a la part inferior del mantell està al voltant dels 140 [[Pascal (unitat)|GPA]].<ref>{{Refref-llibre |cognom=Blas Cabrera |nom=Luis |títol=The Newest Earth Dynamic Concepts. Mass Extinctions and other consequences |url=http://books.google.cat/books?id=OK5XiCRQNqcC&pg=PA11&dq=earth+140+gpa&hl=ca&sa=X&ei=E58CUtvJI6jD7Aa97ICIDg&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=earth%20140%20gpa&f=false |llengua=anglès|editorial= |data=2013 |pàgines=11 }}</ref> Es divideix en dues parts: mantell intern, sòlid, elàstic, i mantell extern, fluid, viscós.
 
== Característiques ==
Línia 99:
Les velocitats de les ones sísmiques mesurades en aquesta capa són típicament de 8,0-8,2 km/s, que són més grans que les registrades en l'escorça inferior (6,5-7,8 km/s). Les dades geofísiques demostren que entre 50 i 200 km (o més en les zones de subducció) de profunditat passa una disminució en la velocitat de les ones P (longitudinals) i una forta atenuació de les ones S (transversals), i per això aquesta regió se la coneix com a zona de baixa velocitat.
 
Evidències basades en dades [[geofísica|geofísiques]], [[geologia|geològiques]] i [[petrologia|petrològiques]], i la comparació amb cossos extraterrestres, indiquen que la composició del mantell superior és peridotítica.<ref>{{Refref-llibre |cognom=Anderson |nom=Don L. |títol=New Theory of the Earth |url=http://books.google.cat/books?id=KB3KsIPa94sC&pg=PA319&dq=upper+mantle+peridotite&hl=ca&sa=X&ei=CUEFUoH7KtGX7QaSqIC4Dg&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=upper%20mantle%20peridotite&f=false |llengua=anglès|editorial=Cambridge University Press |data= |pàgines=319 |isbn=1139462083}}</ref> Les [[peridotita|peridotites]] són una família de roques ultrabàsiques, majoritàriament compostes per [[olivina]] magnèsic (aprox. un 80%) i [[piroxè]] (aprox. un 20%). Encara que són rares en la superfície, les peridotites afloren en algunes [[illa|illes]] oceàniques, en capes aixecades per l'[[orogènesi]] i en rares [[kimberlita|kimberlites]].
 
Experiències de [[Fusió (canvi d'estat)|fusió]] de peridotites mostren que la seva fusió parcial pot originar els [[basalt]]s oceànics en les condicions de pressió i temperatura existents en el mantell superior. Aquest procés passa probablement a la zona de baixa velocitat, el que explica la reducció de les velocitat d'ona sísmica per la fusió parcial dels materials.