Revisió del 15:04, 17 nov 2020 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.547 edits m Manteniment de plantilles de referències Etiqueta: PAWS [2.1] ← Edició anterior		Revisió del 21:57, 17 nov 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.547 edits m Manteniment de plantilles Etiqueta: PAWS [2.1] Edició següent →
Línia 45: Després d'enviar [[Francesc Tallada i Forcadell\|Forcadell]] al Maestrat, Cabrera organitzà alguns escamots de cavalleria i cercà una victòria que equilibrés la seva inferioritat. Però la guerra no canvià de manera substancial: els audaços cops de mà dels carlins (atac a la vila de Gràcia i al Portal de l'Àngel, pel juliol del 1848) eren contrarestats per les victòries governamentals i pel fracàs de l'aixecament fora de Catalunya: derrota i afusellament de Joaquín Julián de Alzaa, promotor de l'aixecament a Guipúscoa (juny-juliol del 1848); fracàs de la temptativa a Navarra i a Burgos; ineficàcia de les partides del Maestrat i del Baix Aragó i als Montes de Toledo. La victòria de Borges sobre el brigadier Paredes a l'Esquirol i la de Cabrera a Avinyó sobre la columna del general Manzano (16 de novembre de 1848) i la incorporació a la lluita dels republicans del brigadier [[Victorià Ametller i Vilademunt]],<ref name=Soraluce>{{~~Ref~~ref-llibre \|cognom=de Soraluce y Zubizarreta \|nom=Nicolás \|títol=Historia general de Guipúzcoa \|url=http://books.google.cat/books?id=CskCAAAAYAAJ&pg=PA398&dq=Lersundi+7+de+mayo+mayor&hl=ca&sa=X&ei=jWe1UfVyrsDsBv6kgKgF&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=Lersundi%207%20de%20mayo%20mayor&f=false \|llengua=castellà \|editorial=Litografía Librería de la Viuda de Egaña \|data= \|pàgines=398 }}</ref> de Francesc Bellera i de Joan Barrera, particularment forts a l'Empordà, i de Baldrich i Escoda, que operaven a la rodalia de Barcelona i de Tarragona, no modificaren la relació de forces. Si bé el sometent aixecat pel govern (repartiment de 6.000 fusells) no donà gaire resultat, la política d'atreure i subornar alguns caps montemolinistes (mitjançant diners i el reconeixement dels graus militars) resultà eficaç: s'hi acolliren, entre altres, a Aragó, el Coix de Carinyena; a Catalunya, Miquel Vila (Caletrus), Bartomeu Poses, i fins i tot, des de França, Josep Pons (dit Pep de l'Oli). Això sembrà entre els carlins la por a la traïció. El baró d'Abella, [[Josep de Calassanç d'Abat i de Subirà]], va intentar negociar la rendició dels germans Tristany, però en van informar Cabrera i li van preparar un ensurt el [[23 de febrer]] de 1849; fou pres i afusellat després d'un consell de guerra.

Segona guerra carlina: diferència entre les revisions