Frisis: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles de referències
m Manteniment de plantilles
Línia 2:
Els '''frisis''' eren un dels pobles [[germànics]] que vivien vora del riu Rin, entre els [[Països Baixos]] i [[Dinamarca]]. El seu nom habitual és frisons, però els romans els van anomenar frisis (llatí ''frisii''). Foren una branca dels [[ingevons]]. Vivien a la regió del Llac ''Flevo'' i altres llacs entre el [[Rin]] i l'[[Ems]] i tenien al sud als [[brúcters]] i a l'est als [[caucis]], amb què aviat van fusionar-se. [[Tàcit]] esmenta als frisis majors i frisis menors els primers al nord dels actuals Països Baixos i els segons entre els rius ''Flevus'' i ''Amisa'' a la regió encara anomenada [[Frísia]]. Aquests segons són identificats per alguns com els [[frisiabons]] de [[Plini el Vell]] però no hi ha cap seguretat.<ref name="sapiens137">{{citar ref | cognom1=Mata | nom1 =Jordi | enllaçautor1 = Jordi Mata | cognom2 =Garrido | nom2 =David | enllaçautor2 =David Garrido | títol =Carlemany, el pare d'Europa | publicació = [[Revista Sàpiens]] | format = paper |exemplar= núm.137 | editorial = Sàpiens Publicacions | lloc = Barcelona | data = Desembre 2013 | pàgines = p.24-32 | issn =1695-2014 }}</ref>
 
Els frisis es van unir als romans després de la campanya de [[Drus el Jove|Drus]] però l'any [[28]], irritats per l'opressió del governador Olennius es van revoltar i van obtindre victòries com la [[batalla del bosc de Baduhenna]] i [[Cruptoricis Villa]]<ref>{{Refref-llibre |cognom=Mascov |nom=Johann Jakob |títol=The History of the Ancient Germans |url=https://books.google.cat/books?id=1GRUAAAAYAAJ&pg=PA124&dq=Cruptoricis+Olennius&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiboJPv_P_XAhUIrRQKHR3XAOsQ6AEILzAB#v=onepage&q=Cruptoricis%20Olennius&f=false |llengua=anglès|editorial=James Mechell |data=1738 |pàgines=124 }}</ref> i van expulsar a les guarnicions romanes. [[Corbuló]] va intentar sotmetre'ls l'any [[47]] però va fracassar i fou cridat a Roma. En temps de [[Neró]] van envair les terres romanes del Rin però foren rebutjats i els seus reis Verritus i Malorix van anar a Roma a negociar i foren honorats amb la ciutadania romana. Al {{segle|IV|s}} es van aliar als [[saxons]] als que romanien aliats el {{segle|V}}, i amb ells van passar a les [[illes Britàniques]] i van participar en la seva conquesta. El gruix d'ells va romandre de manera pacífica a [[Bèlgica]] i [[Països Baixos]], on encara es parla el [[frisó]] o frisi, el seu idioma nadiu.
 
Molts dels frisis originals haurien emigrat cap a [[Anglaterra]] durant les [[invasions bàrbares]] dels segles IV a VI. Els frisis de l'època romana que van romandre formen el substrat d'un grup ètnic nou que va prendre el mateix nom, i que va surtir del mestissatge dels Frisi amb els [[Cananefats]], els [[Angles]] i els [[Saxons]] des del {{segle|IV|s}}, i és aleshores que la llengua frisona va crear-se. Els frisons han conservat fins avui dia la seva identitat especialment en parts dels Països Baixos, on el [[frisó]] és co-oficial a la [[província de Frísia]]. Frisons són també els habitants de l'illa d'[[Helgoland]] on es parla el frisó septentrional que també es parla a la costa del [[Slesvig]] i a les illes frisones; també romanen alguns nuclis a Alemanya, al territori conegut per [[Oldenburg]] (on es parla el frisó oriental).