Kastamonu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles de referències |
m Manteniment de plantilles |
||
Línia 17:
El [[1383]], la nissaga governant es va fraccionar i la branca principal va conservar el poder a [[Sinope]] i fou coneguda com a ''[[Isfendiyar-oğlu]]'' pel seu primer beylik, Isfendiyar, i el seu domini com a ''[[beylik de Sinope]]''. El [[1392]], el beylik de Kastamonu amb la ciutat d'aquest nom foren annexionats pels otomans, però restituït a la dinastia Candaroğlu el [[1402]] per [[Tamerlà]]. L'annexió definitiva fou el [[1461]]. El príncep otomà Gem fou nomenat governador el gener de [[1469]] i va exercir-hi fins a finals del [[1464]].
Sota domini otomà, Kastamonu va quedar relativament aïllada en estar allunyada de les principals rutes. Pràcticament, cap viatger va passar per Kastamonu entre el {{segle|XV}} i el XIX; certament, no hi va estar [[Ewliya Celebi]], i encara que Ahmad Pasha Bonneval hi va viure exiliat per un temps a la meitat del {{segle|XIX}}, no en va deixar cap descripció. [[W. F. Ainsworth]] el [[1839]] va dibuixar un plànol de la fortalesa; segons diu aquest, els habitants cristians havien estat expulsats vers el [[1730]], encara que després havien pogut tornar i hi havia 160 famílies gregues i 20 d'armènies (unes 1.000 persones) al voltant de 12.000 habitants. [[V. Cuinet]], al final del {{segle|XIX}}, estimava els habitants en 13.200 musulmans, 1.795 grecs i 572 armenis, basat en estadístiques oficials.<ref>{{
Després de la [[I Guerra Mundial|I Guerra mundial]], la crisi econòmica i la manca de comunicacions ferroviàries va marginar la ciutat. El Codi revolucionari del vestit es va iniciar a Kastamonu el [[23 d'agost]] de [[1925]]. Ataturk va fer la seva visita històrica a la ciutat i va visitar la seu del [[Partit Republicà del Poble|Cumhuriyet Halk Partisi]], avui un museu. Kastamonu no es va desenvolupar fins a partir dels [[dècada de 1960|anys seixanta]], quan van millorar les carreteres i va sortir del seu aïllament.
| |||