|
== Història ==
Santa Maria del Fiore, la tercera catedral que es construïa a Florència, es va aixecar a l'emplaçament de l'anterior, [[Església de Santa Reparata (Florència)|Santa Reparata]], incitats per la magnificència de les noves catedrals de [[Pisa]] i [[Siena]]. La va projectar [[Arnolfo di Cambio]] el [[1294]]<ref>{{Refref-llibre |cognom=Scampoli |nom=Emiliano |títol=Firenze, archeologia di una città, secoli I a.C.-XIII Part 3 |url=https://books.google.cat/books?id=DRM6NZGQmncC&pg=PA199&dq=Santa+Maria+del+Fiore+Arnolfo+di+Cambio+1294&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwie1cfjqdvQAhVrDsAKHZLsCUgQ6AEIbTAJ#v=onepage&q=Santa%20Maria%20del%20Fiore%20Arnolfo%20di%20Cambio%201294&f=false |llengua=italià |editorial=Firenze University Press |data=2010 |pàgines=199 |isbn=8864531882}}</ref> amb la intenció de ser l'[[església catòlica]] més gran del món (si bé se'n va reduir el disseny original), i la primera pedra es va col·locar el [[8 de setembre]] del [[1296]]. Arran de la mort d'Arnolfo el [[1302]], les obres de la catedral es van alentir molt. El [[1331]], l'''Arte della Lana'' (el gremi dels llaners) es va responsabilitzar de la construcció de la catedral i el [[1334]] van encarregar al [[Giotto di Bondone|Giotto]] la supervisió general de l'obra.<ref>{{Refref-llibre |cognom=Guasti |nom=Cesare |títol=Santa Maria del Fiore: La costruzione della chiesa e del campanile |url= |llengua=italià |editorial=Arnaldo Forni |data=1974 |pàgines=43 }}</ref> La seva fita principal va ser el ''campanile'' (el campanar), però va morir el [[1337]]. No fou fins al [[1355]] que es van reprendre els treballs dins la catedral, duts a terme per una sèrie d'arquitectes entre els quals Francesco Talenti, Alberto Arnoldi, Giovanni d'Ambrogio, Giovanni di Lapo Ghini, Neri di Fioravante i [[Andrea Orcagna]]. La nau es va cobrir el [[1380]], i el [[1418]] només faltava per completar la cúpula.
== Campanar de Giotto ==
{{AP|Campanar de Giotto}}
[[Fitxer:CampanileGiotto-01.jpg|miniatura|esquerra|Vista del campanar.]]
Els seus fonaments es van cavar al voltant de la zona a principis de [[1298]], '''Santa Maria del Fiore''' quan el mestre paleta era [[Arnolfo di Cambio]].<ref>{{Refref-llibre |cognom=Crowe |nom=Joseph Archer |cognom2=Cavalcaselle |nom2=Giovanni Battista |cognom3=Douglas |nom3=Robert Langton |cognom4=Strong |nom4=Sandford Arthur |títol=History of Painting in Italy: Giotto & the Giottesques |url= |llengua=anglès|editorial=Scribner's sons |data=1903 |pàgines=106 }}</ref> La inusual posició de la torre, alineada amb la façana, reflecteix el desig de donar una gran importància com un senyal de fort centre vertical de la Episcopalis Insula, probablement més enllà de la necessitat pràctica per alliberar el punt de vista de l'absis de la gran cúpula, anunciada per projecte d'Arnolfo. El 1334 Giotto di Bondone el va reemplaçar en el seu paper de supervisor i va fer el campanar tal com és. Giotto va donar un disseny original de la torre, amb una terminació en 50 braces d'alt torre florentina piramidal (aproximadament 30 metres) que se suposa que és l'elevació total de 110–115 metres (en comptes de l'alçada actual és de 84,75 metres). Un dibuix al Museu de l'Òpera del Duomo de Siena és considerat per alguns estudiosos inspirats en aquest projecte.
== La cúpula de Brunelleschi ==
{{AP|Cúpula de Santa Maria del Fiore}}
En 1418 es va organitzar un concurs per projectar una nova [[cúpula]], o ''duomo'', per a la catedral.<ref>{{Refref-llibre |cognom=Hourihane |nom=Colum |títol=The Grove Encyclopedia of Medieval Art and Architecture |volum=Volum 2 |url=https://books.google.cat/books?id=FtlMAgAAQBAJ&pg=RA1-PA528&dq=Santa+Maria+del+Fiore+brunelleschi+1334&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwj09Z-ip9vQAhVJx2MKHTyRAiIQ6AEIYjAH#v=onepage&q=Santa%20Maria%20del%20Fiore%20brunelleschi%201334&f=false |llengua=anglès|editorial=OUP USA |data=2012 |pàgines=528 |isbn=0195395360}}</ref> S'hi van presentar [[Lorenzo Ghiberti]] i [[Filippo Brunelleschi]], i aquest darrer va guanyar el concurs amb el seu original disseny octagonal, que permetia aixecar la cúpula sense necessitat de fer servir [[contrafort|contraforts]]. Malgrat el concurs, tots dos arquitectes foren encarregats de dur endavant les obres, però la cosa no va funcionar i Brunelleschi aviat en va assumir la responsabilitat ell sol. L'obra de la cúpula va començar el [[1420]] i es va enllestir el [[1436]]; la catedral fou consagrada pel [[papa]] [[Eugeni IV]] el [[25 de març]] d'aquell mateix any. Era la primera cúpula "octagonal" de la història (el [[Panteó de Roma]], una cúpula circular, es va construir entre els anys [[118]] i [[128]] de la nostra era sense estructures de suport) que s'aixecava sense utilitzar una bastida de fusta, i era la més gran construïda mai (encara avui és la cúpula de [[maçoneria]] més gran del món). La idea de Brunelleschi de rematar la cúpula amb un [[llanternó]] va ocasionar certa polèmica, que va haver de ser debatuda en un nou concurs d'adjudicació. Al final es va començar a construir pocs mesos abans de la seva mort el [[1446]] i la va enllestir el seu amic [[Michelozzo]].
Una gran estàtua de Brunelleschi s'aixeca avui dia davant el Palazzo dei Canonici, a la Piazza del Duomo, que s'està assegut mirant pensativament cap a la seva obra cabdal, precursora de moltes consecucions arquitectòniques posteriors. Per exemple, a la cúpula també es van utilitzar reforços horitzontals de tirants de pedra i ferro, cosa que obria el camí a la imaginació per als reforços de ferro i acer que s'usarien segles més tard, com és el cas del ciment armat. Brunelleschi, doncs, va fer una contribució espectacular a l'arquitectura amb els seus enginys i grues especialment dissenyats per al projecte de la cúpula i les seves brillants tècniques constructives.
|
