Ermengol III d'Urgell: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
m Manteniment de plantilles
Línia 47:
A la mort del seu pare, Ermengol III només tenia cinc anys. La seva mare, la comtessa [[Constança de Besalú]] va assumir la regència del territori i la criança del seu fill instal·lada i retirada en un lloc molt segur del comtat per mantenir la seguretat del nou comte.{{sfn|Monfar|Bofarull|any=1853|p=322}} Durant la seva minoria, Ermengol va assistir a la consagració de la catedral de la Seu d'Urgell, amb la seva mare, que va presidir l'acte, i els bisbes d'Urgell, Barcelona, Roda i Elna.{{sfn|Monfar|Bofarull|any=1853|p=323}}
 
Va ser un fidel aliat del seu cosí [[Ramon Berenguer I|Ramon Berenguer I de Barcelona]]. Amb ell va compartir el procés d'erosió que va patir l'autoritat comtal davant del poder creixent dels comdors o principals senyors del comtat. Pel seu compromís amb el comte barceloní, ambdós senyors es van repartir les conquestes comunes. Així, Ermengol III va ocupar les poblacions de [[Camarasa]] i [[Cubells]], que van prendre a l'emir [[Yússuf ibn Sulayman al-Mudhàffar|Yússuf de Làrida]] l'any [[1050]].{{sfn|Mestre i Campi|any = 1998|p = 395}} En [[1058]] va signar amb Ramon Berenguer I de Barcelona un acord per atacar l'[[emirat de Saraqusta]], en virtut del qual [[Guerra contra l'emirat de Saraqusta|va conquerir]] [[Pilzà]] i [[Estanya]] amb [[Arnau Mir de Tost]].<ref>{{Refref-llibre |cognom=Mora Giné |nom=Xavier |títol=Un poble del comtat d'Urgell: Alberola |url=https://books.google.cat/books?id=XdnpOp3G-EYC&pg=PA27&dq=ermengol+urgell+1066&hl=ca&sa=X&ei=GhO2VJitItfiarfXgdgK&ved=0CCYQ6AEwAg#v=onepage&q=ermengol%20urgell%201066&f=false |llengua= |editorial=Universitat de Lleida | pàgines=26 |isbn=8484093417}}</ref>
 
Després de casar-se amb Sança d'Aragó, Ermengol va col·laborar amb el seu cunyat [[Sanç Ramires]] en la [[Setge de Barbastre (1064)|presa de Barbastre]] el [[1064]],<ref>{{ref-web|url=http://www.caminsdemuntanya.com/monum/docus/personatges.pdf |títol=Arnau Mir de Tost, el Cid de les terres de Lleida |consulta=9/1/2015 | editor=Jaume Fernández }}</ref> de la qual en va rebre la senyoria. Va morir defensant-la [[Setge de Barbastre (1066)|dels atacs musulmans]] el [[17 d'abril]] de [[1066]].<ref>{{Refref-llibre |cognom= |nom= |títol=Gestes dels Comtes de Barcelona i Reis d'Aragó |url=https://books.google.cat/books?id=po0uXE7ynMEC&pg=PA100&lpg=PA100&dq=ermengol+urgell+1066&source=bl&ots=2ta-SkNZde&sig=Ft_-7Ajr15ahM5VM3zZZ6bxdXAA&hl=ca&sa=X&ei=6Bq2VNjiJsyBU6Cng5AF&ved=0CFcQ6AEwCQ#v=onepage&q=ermengol%20urgell%201066&f=false |llengua= |editorial=Universitat de València |data=2011 |pàgines=XIII.3 |isbn=8437087163}}</ref> La seva mort va provocar una nova minoria al comtat d'Urgell. Sança d'Aragó fou la que s'encarregà de la regència en favor d'Ermengol IV.{{sfn|Mestre i Campi|any = 1998|p = 395}}
 
== Títols i successors ==
Línia 65:
 
== Bibliografia ==
* {{Refref-llibre |cognom = Mestre i Campi|nom = Jesús (Dir.)|títol=Diccionari d'Història de Catalunya|editorial = Edicions 62|data = 1998|pàgines = 395, entrada: «Ermengol III d'Urgell»|isbn = 84-297-3521-6|lloc = Barcelona}}
* {{ref-llibre|cognom=Monfar|nom=Diego|cognom2=Bofarull|nom2=Pròsper de|títol=Historia de los Condes de Urgel|url=https://books.google.cat/books?id=YntVAAAAcAAJ&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false|volum=Tom I|llengua=castellà|any=1853|editorial=Establiment litográfico y tipográfico de D. José Eusebio Monfort|lloc=Barcelona}}
{{Commonscat}}{{Autoritat}}