Regne Franc: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m Manteniment de plantilles |
||
Línia 70:
Els [[francs]], poble [[germànics|germànic]] amb diverses tribus, començaren a efectuar incursions de saqueig i pillatge a l'interior de l'[[Imperi Romà d'Occident]] ja durant el segle III. El general [[Aeci]] (s. IV) els derrotà i fins i tot algunes tribus s'incorporaren com a tropes mercenàries a l'[[exèrcit romà]]. Cap al segle V se'ls permet establir-se com a ''[[foederati]]'' en una regió fronterera a la [[Gàl·lia Belga]] limitada pels rius [[Escalda]], [[Mosa]], [[Mosel·la]] i [[Rin]].<ref name="Gibbon">{{ref-llibre|cognom= Gibbon |nom= Edward|enllaçautor= Edward Gibbon|títol= The history of the decline and fall of the Roman empire |url= http://books.google.cat/books?id=Hy8OAAAAQAAJ&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false |editorial= |lloc= |pàgines= pàg. 589 |isbn= |ref=}}</ref>
Després de la [[caiguda de l'imperi Romà]], [[Clodoveu I]], fill de [[Khilderic I]] i nét de [[Meroveu]], tots reis dels francs, fou escollit rei dels francs, el primer que presentava una certa unificació de les tribus, i engrandí substancialment els dominis mitjançant l'ús de l'estratègia militar i un ferri control intern (executant ràpidament qualsevol que s'oposés al seu poder). Durant el seu regnat els francs s'estendrien cap al sud dominant [[Nèustria]], [[Aquitània]] i la [[Gascunya]] fixant la frontera sud amb el [[Regne visigòtic de Toledo]], amb el que mantingué durant dècades disputes sobre el territori gascó i fou derrotat a la [[Batalla de Vouillé]] el [[507]];<ref>{{
La invasió àrab del [[Regne visigòtic de Toledo]] i la posterior invasió de les Gàl·lies seria frenada per [[Carles Martell]] a la [[batalla de Tours]] (732). [[Pipí I el Breu]], que fou [[majordom de palau]] i dominava [[Austràsia]], [[Nèustria]] i [[Regne de Borgonya|Borgonya]] posà fi al domini merovingi i establí el domini carolingi que acompanyat de conquestes culminarien els seus descendents amb l'establiment de l'[[Imperi Carolingi]]. Pocs anys més tard, [[Carlemany]] fou investit emperador a [[Aquisgrà]] pel mateix papa, i dirigí esforços militars francs cap al sud conquerint en nom de la cristiandat els territoris de la [[Septimània]], però no va reeixir en la intenció de fer fora els àrabs de la [[península Ibèrica]], i s'hagueren de conformar a establir una sèrie de [[comtat (edat mitjana)|comtats]], dels quals, a partir del {{segle|X}}, només controlaven [[comtats catalans|els més orientals]].
|