S'hi han trobat restes [[paleolític|paleolítiques]].<ref>{{Refref-llibre|cognom=Mussi |nom=Margherita |títol=Earliest Italy: An Overview of the Italian Paleolithic and Mesolithic |url=http://books.google.cat/books?id=yrTVXIpWMakC&pg=PA6&dq=Capri+paleolithic&hl=ca&sa=X&ei=lZkgUeDgKo7PsgbRpYH4Aw&ved=0CDgQ6AEwAg#v=onepage&q=Capri%20paleolithic&f=false |llengua=anglès|editorial=Springer |data=2011 |pàgines=p.6 |isbn=0306464632}}</ref> Antigament era habitat per un poble conegut com a Telebois que es dedicava a la pirateria, suposadament emparentat amb la gent de l'[[Acarnània]]. Va passar després als napolitans fins que [[August]] la va descobrir com un lloc adient per a la seva salut i la va passar a domini imperial, donant als napolitans a canvi l'illa d'Aenaria ([[Ischia]]) que era més rica. Els romans li deien ''Capreae''. August la visitava sovint i hi passava alguns dies. L'any [[27]] [[Tiberi]] va establir a l'illa la seva residència permanent, i hi va viure els darrers deu anys de la seva vida, segons Tàcit més per la seva inaccessibilitat que per la seva bellesa. Hi va construir una dotzena de vil·les, les ruïnes d'algunes de les quals encara es veuen. Hi havia a l'illa dues ciutats antigament però en temps d'[[Estrabó]] ja només en quedava una que segurament és l'actual Capri.
El metge i escriptor suec [[Axel Munthe]] (1857 - 1949) hi feu construir la [[Villa San Michele]] i hi fixà la seva residència.
