Francesc Bastos i Ansart: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «'''Francesc Bastos i Ansart''' (Saragossa, 1875 - Barcelona, 1943) fou un militar, enginyer i polític català d'origen aragonès. Fill de mmi...».
 
Cap resum de modificació
Línia 3:
Des de 1907 traslladà la seva residència a Barcelona. Fou fundador de la Compañía de Minas y Ferrocarriles de Utrillas el 1900, on redactà un avantprojecte per a construir ferrocarril; director gerent de l'Electro-Química Aragonesa el 1903 amb la que pretenia abastir d'electricitat Saragossa amb els salts de l'[[Éssera]]; també treballà per l'empresa francesa de gas M. Bertrand, i fou propietari de Bastos y Compañía el 1913. El 1918 [[Antoni Maura]] li encarregà l'organització del transport i la distribució del carbó d'[[Astúries]]. També col·laborà en el [[Metro de Barcelona]] i el tramvia de Palma de Mallorca. Fou nomenat director de [[Tabacalera]] entre 1922 i 1925.
 
Políticament, fou escollit diputat per la [[província d'Osca]] en una candidatura regionalista aragonesa a les eleccions de 1919, 1920 i 1923. Fou vicepresident de la [[UnióUnión Aragonesista]] a Barcelona el 1920 i fou escollit diputat per la circumscripció de Barcelona ciutat a les [[eleccions generals espanyoles de 1933]] com a independent dins les llistes de la [[Lliga Catalana (partit)|Lliga Catalana]].
 
Durant la [[guerra civil espanyola]] es posà de part del govern franquista i el 1937 fou nomenat permanent de la comissió Militar d'Incorporació i Mobilització Militar, i el 1938 Delegat Assessor Tècnic de la Zona Sud dels [[Camps de Concentració]] de presoners.