Reforma Democràtica de Catalunya: diferència entre les revisions

Un cop mort [[Francisco Franco Bahamonde|Franco]], a l’Estatl'Estat espanyol el fraguisme s’articulavas'articulava en dues estructures, una a Madrid entorn el ''Gabinete de Orientación y Documentación, S.A''. (GODSA), i una a Barcelona, entorn el ja esmentat [[Club Àgora]]. D'aquesta manera, el dia 25 de febrer de 1976 es presentaria a Madrid el projecte de [[Reforma Democràtica|Reforma Democràtica (RD)]] a Espanya i, cinc dies després, el 2 de març, tres-centes persones es congregaren al [[Club Àgora]] de Barcelona per escoltar la ''Convocatòria per una Reforma Democràtica'' (versió catalana del ''Llamamiento'' fundacional de [[Reforma Democràtica|RD]]). A l'acte de Barcelona varen parlar, entre d'altres, el professor universitari Alexandre Pedrós Abelló i el periodista [[Manuel Milián Mestre]], els quals emfatitzaren el caràcter no sucursalista de ''Reforma Democràtica de Catalunya'' i la doble filiació regionalista i centrista de la formació.

Tanmateix, les desavinences polítiques de la gent de ''RDC'' amb la gent d’altresd'altres partits integrats a [[Alianza Popular|Aliança Popular]] seguiren produint-se. Així doncs, el dia 5 d’abrild'abril de 1977, [[Josep Aragonès i Montsant|Josep Aragonès]], en qualitat de president de ''Reforma Democràtica de Catalunya'', enviava una carta a [[Laureà López Rodó]] en la qual li exposava el malestar que provocaven les polítiques que s’estavens'estaven portant a terme. A més a més, a la carta s’anunciavas'anunciava el següent: ''Ante la situación ya irremediable y que consideramos en nada ponderada y desajustada a lo conveniente de cara a un buen resultado electoral, la Junta Directiva de R.D. de C. ha tomado el acuerdo unánime de retirar, irrevocablemente, de la lista electoral a sus candidatos D. Francisco Guillamón Vidal y al suplente D. Enrique de Sauzea Coll''.<ref>Carta de Josep Aragonès a Laureà López Rodó. Del dia 5/4/1977 De l'arxiu personal de Josep Aragonès i Montsant. </ref>

En poc temps, els membres de ''Reforma Democràtica de Catalunya'' veieren que [[Alianza Popular|Aliança Popular]] a [[Catalunya]] estava monopolitzada per la gent de [[Laureà López Rodó|López Rodó]] i la seva [[Acció Regional]]. Davant una situació que no era gens còmode per a ells, uns optaren per retirar-se de la vida política, altres seguiren sota les sigles d’d'[[Alianza Popular|Aliança Popular]] i altres, com el mateix president de ''Reforma Democràtica de Catalunya'', [[Josep Aragonès i Montsant]], decidiren presentar-se a les eleccions dels seus municipis amb unes sigles diferents a les d’d'[[Alianza Popular|AP]], en molts casos amb partits independents.