Reglament electrotècnic per a baixa tensió: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Tipografia
Línia 3:
El REBT, estableix les condicions tècniques i garanties que han de complir les instal·lacions elèctriques connectades a una font de subministri en els límits de baixa tensió, els quals d'acord amb aquest reglament, són una tensió igual o inferior a 1.000 [[Volt|volts]] en [[corrent altern]] i una tensió igual o inferior a 1.500 volts en [[corrent continu]]. L'actual reglament, va substituir el reglament aprovat pel decret franquista 2413/1973, de 20 de setembre, el qual va ser vigent durant trenta anys. L'antic reglament va establir un esquema normatiu, basat en un reglament marc i unes '''instruccions tècniques complementàries''' (ITC), les quals desenvolupen aspectes específics. Aquest esquema, es va mantenir en el nou reglament i, és el format que s'utilitza en la majoria de reglaments tècnics de seguretat industrial.
 
A Espanya, l'actual REBT es va aprovar mitjançant el [[Reial Decret]] 842/2002, de 2 d'agost.<ref>{{ref-publicació|data de 18-9-2002|url=http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2002/10/01/pdfs/A02526-02720.pdf|article=Reial Decret 842/2002, de 2 d’agostd'agost, pel qual s’aprovas'aprova el Reglament electrotècnic per a baixa tensió|publicació=BOE|exemplar=224|format=Pdf}}</ref> Al territori administrat per la Generalitat de Catalunya, aquest és d'aplicació directa d'acord amb la disposició transitòria setena de la [[Legislació|Llei]] 12/2008, del 31 de juliol, de seguretat industrial, la qual estableix que fins que el Govern català no aprovi els reglaments tècnics de seguretat industrial, pel que fa a les especificacions tècniques de seguretat relatives a les activitats i les instal·lacions industrials són aplicables els reglaments corresponents a la normativa de l'estat espanyol en matèria de seguretat industrial en tot allò que no entri en contradicció amb la normativa catalana.
 
<br />