Diferència entre revisions de la pàgina «Salt a cavall»

6 octets eliminats ,  fa 5 mesos
m
Tipografia
m (Plantilles i correccions de format)
m (Tipografia)
 
[[Fitxer:Record salto.jpg|miniatura| El Capità Morales i el seu cavall Huaso]]
L'altura dels salts no és la major dificultat. En competicions internacionals els cavalls salten fins a 1,70 m i el rècord mundial, en possessió del capità xilè [[Morales y Huaso]], des de [[1949]] està en 2,47 m. La veritable dificultat rau a passar uns revolts que requereixen tallar cantonades del circuit a gran velocitat sense perdre l'equilibri ni relliscar, amb l'objectiu d'arribar al següent salt en òptimes condicions de traçat i empenta.
D'ençà que van començar les competicions de salt, a finals del {{segle|XIX}}, els cavalls s'han tornat cada cop més complexos i les tècniques més refinades. Però va ser a partir del [[1912]], que el [[Coronel Danloux]] va idear el ''mètode modern de salt''; fins llavors, se saltava assegut fermament a la [[Sella de muntar|sella]] amb el cos tirat lleugerament enrere, cosa que posava en dificultant preservar l’l'[[equilibri mecànic|equilibri]]. Amb el mètode de Danloux, el genet s'inclina cap endavant amb la finalitat de mantenir el centre de [[gravetat]] entre genet i el cavall. Això va permetre més llibertat de moviment al cavall, menys lesions a l'esquena dels animals i millor equilibri i seguretat del genet. Aquest va ser el punt de partida dels salts moderns.
 
== Realització del Salt Modern ==
[[Fitxer:Fase del salt.jpg|miniatura| Fases del salt]]
El salt està format per tres etapes: ''l'apropament'', ''l'enlairament'' i ''l'aterratge''. En l'enlairament, el cavall ha d'elevar les mans (extremitats anteriors) del terra i tindre unes cuixes molt fortes a la vegada d'estar en equilibri constant. El major problema ve quan el genet perd el seu propi equilibri. En l'enlairament, tota la gravetat del moviment es desplaça fins al punt mitjà, que es troba justament quan cavall i genet estan en suspensió damunt del salt; un cop superat aquest punt, comença l’aterratgel'aterratge, que es dóna per acabat en entrar en contacte de nou amb el terra deixant l'obstacle darrere.
Mentre que les competicions ''[[indoor]]'' es multipliquen a l'hivern, només les competicions realitzades a l'exterior ens ofereixen una gran varietat de salts, per exemple; les creuades, els verticals, els [[òxers]], els bancs, els salts d'aigua o els murs amb barres o sense, entre d'altres. Els murs, a més a més, s'empren en competicions de potència.
<s></s>
El cavall ideal per a saltar té uns [[músculs]] curts i poderosos, unes cames netes amb sòlids genolls i una part posterior recta. De temperament, el cavall necessita tindre molt coratge i serenitat; aquest últim és un factor que limita l'ús dels ''pura sang'', els quals sovint tendeixen a escalfar-se, encara que els nord-americans, que no tenen una raça indígena apropiada pels salts, els utilitzen amb molt d'èxit.
 
La popularitat de les competicions de salt ha donat peu a la realització d'una acurada cria en molts països [[europeus]] amb l'objectiu de produir cavalls apropiats per a aquest esport. Els [[Hunters]] irlandesos i els britànics són els millors saltadors de murs del món, encara que els alemanys i els francesos els segueixen de prop. Els [[Trakhners]] (entre els quals es troba el conegut semental ''Abdulah'', un membre de l'equip nord-americà) i els [[Holstein (cavall)|Holstein]] alemanys són incomparablement potents i voluntariosos. D'altra banda, sovint els hi falta la lleugeresa pròpia dels cavalls francesos com, per exemple, l’l'[[Anglo-Àrab]] (el resultat d'un creuament entre cavalls anglesos i pura raça Àrabs). Durant alguns anys els cavalls holandesos i belgues (sovint amb sang alemanya o francesa) han figurat en la llista dels campions. Els soviètics utilitzen races com el [[Dudyonny]] i el [[Akhal Teke]], amb el seu increïble pèl a ratlles platejades. Aquestes races [[indígenes]] són capaces de competir amb les millors del món.
 
El [[poni]] és naturalment bon saltador i fins i tot millor preparats per aquest esport, més que no pas els cavalls de mida completa (gràcies a la força comparativa dels seus músculs). Les competicions per a ponis es divideixen en quatre categories segons la mida:
1.285.783

modificacions