Estats Generals: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Etiquetes: Revertida Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
m Revertides les edicions de 90.175.109.121. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 3:
Els '''Estats Generals de França''' de l'[[Antic Règim|antic règim]] van ser una important institució representativa del [[Regne de França|regne]], en forma d'assemblea convocada pel rei i on acudien representants de cada estament. Va ser una institució del poder a França que representava els tres estats: [[Noblesa francesa|noblesa]] (primer estat), clergat (segon estat) i la resta del poble (tercer estat). Van ser creats el 1302 per [[Felip IV de França]] i van ser dissolts per [[Lluís XIII de França|Lluís XIII]] el 1614. Van ser convocats de nou, i per darrera vegada, el 1789: [[Estats generals de 1789|Estats Generals de 1789]].
 
💯💯💯💯ElsEls Estats Generals es van reunir un total de 21 vegades en 487 anys. Van ser una assemblea excepcional, i la seva reunió solia significar la resposta a una crisi política o financera, que obligava a conèixer l'opinió dels súbdits per confirmar una decisió reial, particularment en matèria fiscal. Estaven compostos per diputats (elegits amb un mandat dels seus electors, redactat en forma de [[quaderns de queixes]] (els anomenats ''cahiers de doléances'') dels tres ordres o estaments: clergat, noblesa i tercer estat, i es reunien per "braços", és a dir, que cada estament debatia entre si i emetia un vot. Aquesta particularitat va ser una de les que es van discutir en la seva última reunió, el maig de 1789, a l'inici de la [[Revolució Francesa]].
 
Els esmentats estaments es reunien separadament; cadascun incloïa 300 representants, tret del tercer, que en tenia sis-cents, dels quals dos terços havien de disposar de coneixements legals i tres quartes parts provenir de ciutats de més de dos mil habitants.<ref name=Spielvogel>{{Ref-llibre |cognom=Spielvogel |nom=Jackson J. |títol=Western Civilization: A Brief History |url=http://books.google.cat/books?id=7jzT0qcJu1MC&pg=PA402&dq=third+state+representative&hl=ca&ei=gazWTdqZGYu88gPW6_mECw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCkQ6AEwAA#v=onepage&q=third%20state%20representative&f=false |llengua=anglès |editorial=Cengage Learning |data=2010 |pàgines=p.402 |isbn=0495571474 }}</ref> El sistema de vot utilitzat era estamental, comptant un vot per a cada una de les cambres.