Successió vegetal: diferència entre les revisions

Com a sistema ecològic que són, els boscos estan subjectes a la successió d'espècies.<ref>McEvoy, Thom, Positive Impact Forestry, p 32 "Species Succesion and Tolerance", Island Press, 2004</ref> Això es deu al fet que hi ha espècies "oportunistes" o '''"pioneres"''' que produeixen altes quantitats de llavors, que s'escampen pel vent, i per tant poden establir-se ràpidament sobre grans superfícies no aforestades, i són capaces de créixer a plena llum. Un cop han creat una massa forestal, la seva pròpia ombra dificulta la seva reproducció. Aleshores, apareixen les espècies '''"tolerants"''' d’ombrad'ombra, que són capaces d'establir-se a l'ombra de les pioneres. Quan les pioneres morin, les tolerants ocuparan el seu lloc. A la Garrotxa, per exemple, el trèmol (''Populus tremula'') és una espècie clarament pionera en zones frescals. Les espècies tolerants són capaces de reproduir-se sota la seva ombra, i per tant es diu que el bosc ha assolit un '''clímax'''. Això no obstant, si sobrevé una catàstrofe important, farà falta de nou l'actuació de les pioneres, que per tant és desitjable que no siguin gaire lluny.

Normalment en la natura les coses no són "blanc o negre", solen haver-hi "entremitjos". És normal, doncs, que entre els dos extrems de tolerància/intolerància d'ombra hi hagi diversos graus, i per tant hi ha espècies més o menys tolerants a l'ombra, que poden actuar com a pioneres o climàtiques, segons les circumstàncies. És per això que la tolerància d’ombrad'ombra de cada espècie té gran importància en [[silvicultura]].