Diferència entre revisions de la pàgina «Sunifred II de Cerdanya»

m
Tipografia
m (estandarditzant codi encapçalaments i llistes)
m (Tipografia)
Fill primogènit de [[Miró II de Cerdanya|Miró II de Cerdanya i I de Besalú]] (878-927) i [[Ava de Cerdanya]] (?-961) els quals tingueren quatre fills (Sunifred II de Cerdanya, [[Guifré II de Besalú]], [[Oliba Cabreta|Oliba I de Besalú]] i Cerdanya i [[Miró III de Cerdanya|Miró Bonfill]] bisbe de Girona) i quatre filles (Quixilona, Goltregoda, Guilinda i Sesenauda).<ref>{{Ref-publicació|cognom = Aurell i Cardona|nom = Martí|article = Jalons pour une enquête sur les strategies matrimoniales des Comtes Catalans|publicació = Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, Vol. 23|url = http://www.raco.cat/index.php/MemoriasRABL/article/view/202538/298644|data = 1991|pàgines =}}</ref> Miró II era [[comtat de Cerdanya|comte de Cerdanya]], i dels pagus de Conflent, Berga i Vallespir. A més, a la mort del seu oncle [[Radulf I de Besalú|Radulf]] (913), germà petit de [[Guifré el Pilós]], Miró II també va esdevenir [[comtat de Besalú|comte de Besalú]] a canvi de renunciar a les seves aspiracions sobre el comtat de Barcelona.<ref>{{Ref-web|url = http://web.archive.org/web/20050518093907/http://www.geocities.com/deulonder2000/ppcc/comtats/independencia.html|títol=La independència dels comtats catalans (els hereus de Guifré el Pilós)|llengua =}}</ref>
 
Miró II va morir l'any 927 després d'haver nomenat usufructuaria del patrimoni comtal la seva esposa, ja que els fills eren menors d'edat; després d'ella, deixà el comtat als seus fills però no va assenyalar cap part determinada a cadascun dels fills. Això, de facto, determinava l'heretatge indivís i el govern conjunt dels quatre fills.<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom = Feliu de Travy|nom = Ignasi|article = Miró, Bisbe de Girona i Comte de Besalú|publicació = Revista de Girona|url = http://www.raco.cat/index.php/revistagirona/article/viewFile/81840/106450|data = 1983|pàgines = 207-212}}</ref> Les funcions de govern personal de la comtessa s’allargarens'allargaren fins cap a l’anyl'any 938, que sembla que el seu fill gran, Sunifred, passà a ajudar-la en les tasques de govern, de les quals Ava es retirà des de vers el 941.<ref>{{Ref-web|url = http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0064581.xml|títol=Sunifred II (Enciclopèdia Catalana)|consulta = 19 agost 2015|llengua = català}}</ref> Els anys de regència d’Avad'Ava foren especialment difícils, ja que hi hagué traïcions de fidels i rebel·lions internes, ja que la noblesa local pretenia aconseguir el domini dels comtats de Cerdanya i Besalú, aprofitant la suposada feblesa del govern de la comtessa. A la vegada, el comte [[Sunyer I de Barcelona|Sunyer I]] de Barcelona semblava voler exercir les funcions de regent. Va haver un intent de sedició per part d'Unifred, vescomte de Cerdanya, intentant sostreure del fisc comtal certs drets no especificats. La sedició d'Unifred fou causa de la mort de fidels de la comtessa Ava. Aquestes dificultats van poder ser resoltes i els béns dels causants d’aquestesd'aquestes morts foren confiscats.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Jordà i Güell|nom = Ricard|article = La llegenda del senyor de Juïnyà|publicació = Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca Annals1984-1985 (II)|url = http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/277496/365412|data = 1987|pàgines = 141-15}}</ref>
 
== Vida política ==
Des del [[941]] Sunifred passà a exercir plenament les funcions comtals administrant directament el nucli territorial originari, la Cerdanya, el Conflent i el Berguedà. Cap al [[945]] Guifré s’encarregàs'encarregà de regir les terres de Besalú, el Vallespir i el Ripollès tot i que amb una actitud subordinada respecte al germà gran. L’anyL'any 957 es produeix a Besalú, una revolta nobiliària, liderada per un clergue anomenat Adalbert i promoguda pel comte [[Borrell II]] de Barcelona <ref>{{Ref-publicació|cognom = Benet i Clarà|nom = Albert|article = Una revolta Berguedana contra el comte Oliva Cabreta|publicació = L'Erol : revista cultural del Berguedà, setembre 1983|url = http://www.raco.cat/index.php/Erol/article/view/169598/250122|data = |pàgines = 29-34}}</ref> i en la que segurament hi estaven implicats els fills de l'antic comte Radulf, culminà en l'assassinat de Guifré II. Sunifred va aconseguir dominar l'alçament amb un exèrcit propi i confiscà els béns dels revoltats. El 958 els comtes Sunifred II i Oliba Cabreta i la comtessa Ava actuaren com a marmessors del difunt i Sunifred adjunta als seus comtats el de Besalú i el Vallespir. Des d’aleshoresd'aleshores fins que morí governà sol la totalitat de les terres que altre temps havia aplegat son pare, bé que a vegades es féu ajudar del seu germà Oliba. Durant aquests anys, Sunifred II i Oliba I feren donacions a Isarn vescomte de Conflent (959) dels béns confiscats al traïdor Unifred i juntament amb Miró Bonfill permutaren béns amb l'abadessa Fredeburga de [[monestir de Sant Joan de les Abadesses|Sant Joan de les Abadesses]] (964).
 
No tenint el comtat de Cerdanya un bisbat propi, Sunifred va tenir interès a fomentar la implantació i desenvolupament dels monestirs dels seus dominis. L’anyL'any [[944]], juntament amb el comte [[Gausfred I]] d’Empúriesd'Empúries, va emparar les actuacions del prior Tassi, de [[Monestir de Sant Pere de Rodes|Sant Pere de Rodes]], per remuntar aquest monestir i fer-lo independent. També col·laborà en la fundació de [[Sant Pere de Camprodon]] amb el seu germà Guifré II de Besalú.
 
Pel desembre del [[951]] viatjà fins a [[Roma]] juntament amb el bisbe [[Guisad II|Guisad]] d’Urgelld'Urgell, l’abatl'abat Arnulf de Ripoll, l’abatl'abat de [[Abadia de la Grassa|La Grassa]], el prior Tassi de Sant Pere Rodes, el pròcer Sala, vicari de les Guilleries el qual seria fundador de [[Sant Benet de Bages]] i l’abatl'abat [[Cesari (abat)|Cesari]] de [[Santa Cecília de Montserrat]].<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom = d'Abadal i de Vinyals|nom = Ramon|títol=Catalunya fa 1000 anys|url = |edició = 2a|llengua = català|data = 1988|editorial = |lloc = |pàgines = |isbn = 84-393-1024-2}}</ref> A Roma,  el comte va obtenir del papa [[Papa Agapit II|Agapit II]] una confirmació de béns, a més del privilegi d’exempciód'exempció, és a dir que no depenia de cap seu episcopal, cosa gens freqüent en aquella època.
 
== Sunifred i l’abadial'abadia de Cuixà    ==
Sunifred II fou un dels responsables del desenvolupament del [[Sant Miquel de Cuixà|monestir de Cuixà]]. Va promoure la construcció de la nova església de Sant Germà a Cuixà, consagrada el [[953]] <ref name=":0" /> pel bisbe d’Elnad'Elna Riculf II, que substituïa l’antigal'antiga i petita construcció de pedres i fang de quan el monestir havia anat a establir-s’his'hi després de l’anorreamentl'anorreament de [[Sant Andreu d'Eixalada]].
 
Durant el comtat de Sunifred apareix citada una segona església, dedicada a Sant Miquel i situada a l'oest de la de Sant Germà. Per aquest motiu el cenobi serà conegut a partir d'aleshores com Sant Miquel i Sant Germà de Cuixà. El 17 de febrer del 956 l'abat Ponç i el comte Sunifred decideixen reconstruir aquest temple, ampliant-lo i convertint-lo en el temple principal de la comunitat. De fet, a la finalització d'aquest, es derrueix l'església de Sant Germà. El comte va morir abans de l'acabament de les obres, que van ser finalitzades pels comtes Oliba Cabreta i Miró, germans de Sunifred. 
 
Sunifredfou un home piadós i atent envers l’Esglésial'Església i al nous corrents monàstics que emanaven aleshores de [[Orde de Cluny|Cluny]]. Reflex d’aixòd'això, l’únical'única donació disposada en el seu testament per a una comunitat de fora de la d’d'[[arquebisbat de Narbona]] és per al cenobi de [[Abadia de Cluny|Sant Pere de Cluny]].<ref name=":1" /> El [[965]], mort l’abatl'abat Ponç, Sunifred anà a Lezat, on hi havia una forta comunitat Clunianenca a cercar un abat que pogués traduir en realitat tots els fervors i il·lusions de la seva ànima. Aquest abat fou [[Abat Garí|Garí]], un dels grans abats del monestir.<ref name=":1" />
 
== Mort de Sunifred ==
1.499.544

modificacions