Diferència entre revisions de la pàgina «Teodolfo Mertel»

6 octets eliminats ,  fa 10 mesos
m
Tipografia
m (Tipografia)
Era fill d'un immigrat bavarès que s'havia enriquit amb una indústria panificadora al poble d'Allumiere, prop de [[Roma]].
 
Després de fer els estudis primaris als [[caputxins]] del seu poble i els secundaris a [[Montefiascone]], ingressà a la [[Universitat La Sapienza de Roma|Universitat ''La Sapienza'' de Roma]], on el [[1828]] es doctorà ''in utroque iure'' ([[dret civil|drets civil]] i [[dret canònic|canònic]]). El 1831 ingressà al Col·legi d’Advocatsd'Advocats de la Cúria Romana. Obrí bufet al seu poble natal, i el 1839 fou elegit prefecte de la ''Congregazione di Sant'Ivo'', secció del col·legi romà que tenia cura del torn d'ofici. El 1847 aconseguí per oposició una plaça d'auditor al [[Tribunal de la Rota Romana]] per la província de Romandiola i poc després era nomenat secretari de la comissió encarregada de redactar la constitució dels [[Estats Pontificis]].
 
Quan el papa beat [[Pius IX]] tornà de l’exilil'exili de [[Gaeta]] després de l'efímera ''Repubblica Romana'', nomenà Mertel ministre sense cartera ([[1850]]). Tres anys després el nomenà ministre de l'interior i de gràcia i justícia, càrrecs que ocupà fins al [[1858]]. En el consistori del [[15 de març]] d'aquell any el papa l’havial'havia creat cardenal diaca de ''Sant'Eustachio'', per la qual cosa l'endemà mateix l'ordenaren diaca. Fou novament ministre sense cartera entre [[1858]] i [[1863]], per bé que el seu càrrec fou només nominal arran de la incorporació dels Estats Pontificis al Regne d'[[Itàlia]] ([[1861]]). A la Cúria Vaticana, aquests anys darrers anys va ser prefecte d'economia a la Congregació de ''Propaganda Fide''.
 
Entre [[1863]] i [[1871]] fou president del Suprem Consell d'Estat, i li pertocà ser un dels principals organitzadors del [[Concili Vaticà I]]. El 1875 fou nomenat [[visitador]] i protector de l'Orde Benedictí [[Camaldulencs|Camaldulenc]] i dos anys després president del Tribunal de la Signatura Apostòlica. Participa en el [[conclave de 1878]] que elegí el papa [[Lleó XIII]], el qual el nomenà secretari de memorials i peticions ([[1878]]) i secretari de breus ([[1879]]). En el consistori de [[1871]] va canviar la seva diaconia cardenalícia per la de ''S. Maria in Via Lata'', alhora que esdevenia protodiaca.
1.952.333

modificacions