Qin Shi Huangdi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles
Línia 2:
| alies = Qin, el primer emperador<br />[[xinès]]: 秦始皇帝, <br />[[pinyin]]: Qín Shǐ Huángdì, <br />[[Wade-Giles]]: Ch'in Shih-huang; antigament també transcrit com Tsin Chi Hoang)
}}
'''Qin Shi Huangdi''' ([[259 aC]] - [[210 aC]])<ref name="travelchinaguide">{{ref-notícia|url= http://www.travelchinaguide.com/attraction/shaanxi/xian/terra_cotta_army/qin_shihuang_1.htm |títol=Emperor Qin Shi Huang -- First Emperor of China | editorial=TravelChinaGuide.com | consulta=10-09-2007}}</ref><ref name="Wood1">Wood, Frances (2008). ''China's First Emperor and His Terracotta Warriors''. Macmillan publishing. {{ISBN|0-312-38112-3}}, 9780312381127. p 2.</ref> va ser el fundador de la [[dinastia Qin]] (秦朝) i el primer [[Emperador de la Xina|emperador]] de la [[Xina]].<ref name="duik" /> El seu nom de jove era '''Zheng'''.<ref name="geczheng">{{GEC|0073292|Zheng|consulta=10 maig 2009}}</ref> Tots dos noms "Qin Shi Huangdi" (秦始皇帝) i "Qin Shi Huang" (秦始皇) figuren als ''[[Shiji]]'' (Documents històrics) escrit per [[Sima Qian]].<ref name="wikisource1">El nom més llarg "Qin Shi Huang-di" (秦始皇帝) apareix primer en el capítol 5. Vegeu [http://zh.wikisource.org/w/index.php?title=%E5%8F%B2%E8%A8%98/%E5%8D%B7005&variant=zh-hant Wikisource Records of the Grand Historian], capítol 5.</ref><ref name="wikisource2">Tot i que el nom més curt "Qin Shi Huang" (秦始皇) era el nom del capítol 6 (秦始皇本纪).Vegeu [http://zh.wikisource.org/w/index.php?title=%E5%8F%B2%E8%A8%98/%E5%8D%B7006&variant=zh-hant Wikisource Records of the Grand Historian Chapter 6].</ref><ref name="booksina">Book.sina.com.cn. "[http://vip.book.sina.com.cn/book/chapter_78679_53894.html Sina]." ''帝王相貌引起的歷史爭議.'' Consultat el 18-01-2009.</ref>
 
Als 13 anys va heretar el regnat de Qin i a l'edat de 39 anys ([[221 aC]]) ja havia conquerit i unificat, per primer cop a la història, els diversos [[Període dels Regnes Combatents (Xina)|regnes combatents]] en un sol imperi. Un cop acabada la conquesta va engegar moltes reformes.<ref name="duik">Duiker, William J.; Spielvogel, Jackson J. (2006). ''World History: Volume I: To 1800.'' Edition: 5, illustrated. Thomson Higher Education publishing, p. 78, {{ISBN|0-495-05053-9}}, 9780495050537.</ref> Va unificar els sistemes de mesura i pes, va estandarditzar els caràcters usats en l'escriptura, va redistribuir les terres entre els camperols, va fer grans trasllats de població per a evitar revoltes, va fer construir la primera [[Gran Muralla]]. En definitiva va acabar amb el [[sistema feudal]] anterior i va crear les bases del sistema imperial que regiria la [[Xina]] durant 2.000&nbsp;anys.
Línia 56:
Qin Shi Huang va néixer al mes xinès de Zheng (正), el primer mes de l'any en el calendari xinès (al {{segle|III|-|s}} l'any xinès començava abans del [[solstici]] d'hivern i no després com succeeix avui en dia), i per tant va rebre el nom de Zheng (政), sent tots dos caràcters utilitzats de manera intercanviable a l'antiga Xina. En aquells temps, la gent no unia el nom propi i el de la família com és costum actualment, així que és anacrònic referir-se a Qin Shi Huang com Qin Zheng. El nom propi no es feia servir mai, excepte pels parents propers, per tant és incorrecte també referir-se a Qin Shi Huang com a príncep Zheng o rei Zheng de Qin. Com a rei, se l'anomenava rei de Qin. Si hi hagués rebut un nom pòstum després de la seva mort, igual que el seu pare, hauria estat conegut pels historiadors com a Rei NN. (nom pòstum) de Qin, però això mai va succeir.
 
Després de conquerir l'últim estat xinès independent en el 221 a. de C., Qin Shi Huang va esdevenir el rei d'un estat de Qin que dominava tota la Xina, cosa que no tenia precedents. Ansiós de mostrar que ja no era més un simple rei, com els sobirans d'abans durant el període dels Regnes Combatents, va crear un nou títol, Huangdi (皇帝), combinant la paraula ''huang'' (皇) que es feia servir per referir-se als llegendaris '''tres Huang''' (Tres augustos) que van regnar a l'alba de la cultura xinesa, i la paraula ''di'' (帝) que es feia servir per referir-se als mítics cinco'''cinc Di''' (sobirans) que van regnar immediatament després dels tres Huang. Aquests tres Huang-cinc Di van ser considerats governants perfectes, amb immensos poders i llargues vides. La paraula ''huang'' també significa 'gran' o 'magnífic'. La paraula ''di'' també es referia al déu suprem al cel, creador del món. Per tant, unint aquestes dues paraules, una cosa que ningú havia fet abans, Qin Shi Huang va crearsimbolitzar un títol a la paradient amb la seva característica d'unir el queterritori semblaaparentment infinit territori dels regnes xinesos, unintés dea fetdir, eldel món conegut (els antics xinesos, igual que els antics romans, creien que el seu imperi comprenia tot el món).
 
La paraula ''Huangdi'' va ser traduïda en la majoria dels llenguatges occidentals com 'emperador', una paraula amb una llarga història que data de l'època de l'antiga Roma, i que els europeus consideraven superior a la paraula 'rei'. Qin Shihuang va prendre el nom de Primer emperador (Shi Huangdi, literalment, emperador que comença). Va abolir els noms pòstums, pels que els antics reis eren coneguts després de la seva mort, jutjats inapropiats i contraris a la pietat filial, i va decidir que les generacions futures es referirien a ell com a Primer emperador (Shi Huangdi), el seu successor seria conegut com el Segon emperador (Er Shi Huangdi, literalment, emperador de segona generació), el successor del seu successor com Tercer emperador (San Shi Huangdi), i així des d'arasuccessivament, durant deu mil generacions, ja que se suposava que la casa imperial anava a governar agovernaria la Xina durantper deu mil generacionssempre ( 'deu mil' és equivalent a 'per sempre' en xinès, iaa més volde dirconnotar 'bona fortuna').
 
Qin Shi Huang s'havia convertit llavors en el primer emperador de l'estat de Qin. El nom oficial de la recentment unificada Xina era encara Estat de Qin, havent assimilat Qin a la resta d'estats. El nom Xina (中华o中国) mai es va usar oficialment per al país de la Xina fins al 1912, quan es va fundar la República de la Xina (中华民国). Els contemporanis de l'època anomenaven l'emperador "Primer Emperador" desfent-se del "de l'estat de Qin", que era obvi sense necessitat de dir-ho. No obstant això, poc després de la mort de l'emperador, el seu règim es va enfonsar, i la Xina va ser assetjada per una guerra civil. Més tard, en el 202 aC la dinastia Han acorda unificar la Xina en la seva totalitat, que va començar a trucaranomenar a partir de llavors '''l'estat de Han''' (汉国), que també pot ser traduït com l'imperi de Han Qin Shi Huang no podia ser cridat més temps el Primer Emperador, ja que això implicaria que era el primer emperador de l'estat de Han Va començar llavors l'hàbit de precedir el seu nom amb Qin (秦), que no es fa ja més a l'estat de Qin, sinó a la dinastia Qin, una dinastia que és reemplaçada per la dinastia Han La paraula Huangdi (emperador) en el seu nom, va ser escurçada per huang, així que se li va arribar a conèixer com Qin Shi Huang. Potser Huangdi va ser escurçat per obtenir un nom de tres ideogrames, que coincideix amb els noms de tres ideogrames del poble xinès (que rarament han utilitzat al llarg de la història noms de quatre o més).
 
Aquest nom, Qin Shi Huang (és a dir, primer emperador de la dinastia Qin) és el nom que apareix en els Records històrics escrits per Sima Qian. I és el nom que es prefereix a la Xina quan es fa referència al Primer Emperador. Els occidentals ocasionalment escriuen Qin Shi Huangdi, que és una elecció poc encertada, ja que ignora les convencions xineses en els noms.