Wingsuit: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4:
Un vol de ''wingsuit'' sol acabar amb l'obertura d'un [[paracaigudes]] de tal manera que el practicant pugui saltar des de qualsevol punt amb suficient alçada perquè es pugui produir el vol i l'obertura d'aquest.
== Història ==
El 4 de febrer de 1912, un sastre de 33 anys, Franz Reichelt, va saltar de la Torre Eiffel per provar la seva invenció d’una combinació de paracaigudes i ales, que va ser similar als vestits d’ales moderns. Va enganyar els guàrdies dient que l'experiment es duria a terme amb un maniquí. Va dubtar força temps abans de saltar i va morir quan va tocar primer el cap del terra, obrint un forat mesurable al terra glaçat.<ref>{{cite news|url=http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k240753c.zoom.f4.langFR|title=Chute mortelle d'un inventeur de parachute|trans-title=Deadly fall of a parachute inventor|date=6 February 1912|work=[[Le Temps (Paris)|Le Temps]]|location=Paris, FR|access-date=12 July 2013|archive-url=https://web.archive.org/web/20140225133007/http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k240753c.zoom.f4.langFR|archive-date=2014-02-25|url-status=dead|page=4|language=French}}</ref>
Un vestit d’ales va ser utilitzat per primera vegada als EUA el 1930 per un americà de 19 anys, Rex G Finney, de Los Angeles, Califòrnia. L'objectiu era augmentar el moviment horitzontal i la maniobrabilitat durant un salt en paracaigudes.<ref name="popsci 1930-09">{{cite magazine|url=https://books.google.com/books?id=UigDAAAAMBAJ&pg=PA53&lpg=PA53#v=onepage&q&f=false|title=Human flying squirrel zooms through air|magazine=Popular Science Monthly|date=September 1930|pages=53}}</ref>Aquests primers vestits d’ales feien servir materials com llenç, fusta, seda, acer i os de balena. No eren molt fiables, tot i que alguns "ocells", sobretot Clem Sohn i Leo Valentin, van afirmar haver planejat quilòmetres.<ref name="Flying Jan 1934">{{cite magazine|url=https://books.google.com/books?id=oj2kYPmFMOIC&pg=PA28|title=Rex - The Human Glider|author=Ewers, Retta E.|magazine=Popular Aviation (aka Flying Magazine)|date=January 1934|pages=28}}</ref>
A mitjan dècada de 1990, el modern vestit d’ales va ser desenvolupat per Patrick de Gayardon de França, adaptat del model utilitzat per John Carta. El 1997, el búlgar Sammy Popov va dissenyar i construir un vestit d’ales que tenia una ala més gran entre les cames i ales més llargues als braços. Va provar el seu prototip en un túnel de vent vertical a Las Vegas a Flyaway Las Vegas. El vestit d’ales de Popov va volar per primera vegada a l’octubre de 1998, però mai va entrar en producció comercial. El 1998, Chuck "Da Kine" Raggs va construir una versió que incorporava costelles dures a l'interior de les aletes. Tot i que aquestes ales més rígides eren més capaces de mantenir la seva forma en vol, això va fer que el vestit d’ales fos més pesat i més difícil de volar. El disseny de Raggs tampoc mai va entrar en producció comercial. Volant junts per primera vegada, Popov i Raggs van mostrar els seus dissenys un al costat de l’altre a la Convenció Mundial de Caiguda Lliure de Quincy, Illinois, a l’agost del 1999. Tots dos dissenys van tenir un bon rendiment. En el mateix esdeveniment, els saltadors van realitzar paracaigudistes de vestits d’ales amb vestits de de Gayardon, Popov i Raggs.<ref>{{cite web|url=http://bird-man.com/index.cgi?n=skydivers&q=bmilist|title=Bird-man worldwide instructors list|access-date=28 January 2008}}</ref>
== Referències ==
== Vegeu també ==
| |||