Balduí II de Courtenay: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
'''Balduí II''' o '''Balduí de Courtenay''' ([[1217]]-[[1275]]) fou el darrer emperador llatí de [[Constantinoble]]. Era de la casa de [[Courtenay]] i fill de l'emperador [[Pere II de Courtenay]] i de Iolanda, comtessa de [[comtat de Flandes|Flandes]]. Va succeir al [[1228]] al seu germà [[Robert I de Courtenay]] sota la regència de [[Joan de Brienne]] [[Comtat de la Marca|comte de la Marca]] (Marche) i [[Regne de Jerusalem|rei de Jerusalem]].
 
==La caiguda de l'Imperi Llatí de Constantinoble==
Va succeir al [[1228]] al seu germà [[Robert I de Courtenay]] sota la regència de [[Joan de Brienne]] [[Comtat de la Marca|comte de la Marca]] (Marche) i [[Regne de Jerusalem|rei de Jerusalem]]. L'imperi estava amenaçat per Àsen de [[Bulgària]] i per [[Joan III Ducas Làscaris Vatatzés]] ([[1222]]-[[1254]]) de [[Nicea de Bitínia|Nicea]] que el [[1234]] es van aliar contra ell. Joan va aconseguir rebutjar l'atac per terra i mar de búlgars i grecs, però va morir poc temps després.
{{principal|Setge de Constantinoble (1260)}}
Va succeir al [[1228]] al seu germà [[Robert I de Courtenay]] sota la regència de [[Joan de Brienne]] [[Comtat de la Marca|comte de la Marca]] (Marche) i [[Regne de Jerusalem|rei de Jerusalem]]. L'imperi estava amenaçat per Àsen de [[Bulgària]] i per [[Joan III Ducas Làscaris Vatatzés]] ([[1222]]-[[1254]]) de [[Nicea de Bitínia|Nicea]] que el [[1234]] es van aliar contra ell. Joan va aconseguir rebutjar l'atac per terra i mar de búlgars i grecs, però va morir poc temps després.
 
El [[1237]] Àsen y Vatatzés van tornar a atacar la capital defensada ara per [[Godofred de Villehardouin]] príncep d'[[Acaia]], mentre l'emperador era a Europa demanant suport a les corts occidentals (França, Anglaterra i els estats italians). Inicialment no va aconseguir res però després de molts esforços, va obtenir un cert suport de [[Lluís IX de França]] (Sant Lluís), de l'emperador [[Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic II]] i del Papa [[Gregori IX]]; Lluís IX li va donar una forta quantitat de diners a canvi de diverses relíquies.
 
==La caiguda de l'Imperi Llatí de Constantinoble==
{{principal|Setge de Constantinoble (1260)}}
Va deixar al seu fill Felip a [[Venècia]] en garantia d'un deute i va tornar a Constantinoble on, amb ajut dels francesos, va aconseguir rebutjar a Vatatzés. El [[1243]] va fer aliança amb els turcs [[seljúcides]], però això no fou de gran utilitat i va haver de demanar un altre cop ajut a les corts occidentals.