Catedral d'Astorga: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
m Plantilla
Línia 40:
El dilluns 16 d'agost de 1471 -en la festa de la Dedicació- es va posar la primera pedra per a la construcció de la catedral gòtica, tal com es pot veure en repetides inscripcions. L'edifici va anar prenent forma sobre la planta de l'anterior temple romànic, a partir de la capçalera i com una de les seves ampliacions. L'estil gòtic va quedar concretat en naus, voltes i capelles, estant els possibles autors de la fàbrica original Juan de Colonia i el seu fill Simón de Colonia.
 
Les ampliacions del segle XVI en estil renaixentista s'atribueixen a [[Rodrigo Gil de Hontañón]] que aleshores residia i treballava en la ciutat.<ref name="Gom925"/> Estan documentats com a mestres d'obres Juan de Alvarado i en data posterior Juan de Alvear. Hi va haver més ampliacions i renovacions als segles  {{Romanes|XVII}} i XVIII; estan documentats també els arquitectes Pedro Álvarez de la Torre, Francisco de la Lastra Alvear (mort el 1683) i Manuel de la Lastra Alvear al qual va succeir Pablo Antonio Ruiz.{{sfn|Ribera Blanco|1995|p=335}} Els tres últims trams cap als peus van ser executats al {{segle|XVII}} i les torres són del XVII i XVIII, el mateix que la façana i portalada principal d'occident.
 
El resultat va ser un temple de planta basilical amb tres naus amb els seus tres absis poligonals que tanquen els seus respectius altars i capelles entre contraforts (1553-1557). Els nervis de les seves voltes arrenquen de columnes clàssiques estriades. Aquestes voltes es componen de tercelets i nervis corbats i les seves [[clau de volta|claus]] estan policromades i s'adornen amb rostres de reis i profetes. La volta de la capella major està articulada amb divuit nervis; a la seva clau pot distingir-se un ric floró policromat, adornat amb àguiles simètriques i àngels cantadors duent instruments musicals. Trenta-dos pilars sense capitells, esculpits amb bordons que es prolonguen fins a unir-se amb els nervis de les [[volta de creueria|voltes de creueria]].{{sfn|Ribera Blanco|1995|p=335}} L'orientació va seguir la disposició anterior cap al nord-est.{{sfn|DDAA|1993|p= 16}}