Isabel Besora: diferència entre les revisions

A finals del {{segle|XVI}}, Reus va patir una vegada més una epidèmia de [[Epidèmia|pesta]]. Les mesures profilàctiques de l'època no van poder aturar-la. Però un dia indeterminat del [[1592]] una fadrineta va tenir una visió: se li aparegué la [[Mare de Déu]] en un lloc apartat, a la vora del camí que anava a [[Cambrils]]. Li va donar un missatge, va demanar que es recuperés un antic costum (des del {{segle|XIII|s}}, segons l'historiador i arxiver [[Saldoni Vilà]]),<ref>{{ref-notícia|cognom=Vilà|nom=Saldoni|títol=Varias notas pertanyents de la Iglésia de Reus [Manuscrit]|data=1780}}</ref> la devoció a la Candela, que consistia a tenir una candela encesa, tan llarga com per donar el tomb a les muralles de la vila, de forma permanent a l'altar de la parròquia. Així la pesta desapareixeria. La pastoreta es va presentar als jurats de la vila i va dir al jurat en cap, Joan Olivers, que la Mare de Déu se li havia aparegut i va donar-li el missatge. Els jurats no en van fer cas, la titllaren de visionària, i li van demanar proves del que deia. La noia va tornar al camp on segons ella se li havia aparegut la Mare de Déu, i després de pregar, se li va tornar a aparèixer; la noia li va explicar que els Jurats no la creien sense proves i la Mare de Déu, amb la seva mà, li va fer sortir el dibuix d'una rosa a la galta. Segons una altra versió la presència de la rosa va ser dibuixada amb un petó. Algunes hipòtesis defensen que aquest esdeveniment va establir la rosa com a símbol de Reus, però el símbol ja existia segles abans.

 

 

El fet, tal com ens ha arribat, diu que a una noia, anomenada Isabel Besora, nascuda el 1576 i a la que se li atribueix l'ofici de [[Pastor (ofici)|pastora]], quan portava les ovelles a pasturar, a causa de les seves oracions se li va aparèixer la Mare de Déu. La imatge que la pastoreta identificà amb la Mare de Déu va ser la Verge dels Set Goigs, que es venerava a la capella de Betlem, al [[carrer de Monterols]]. Les actes municipals mencionen la compra d'un terreny entre [[1593]] i [[1598]] per a edificar-hi una ermita, l'augment del pressupost per la compra i manteniment d'una candela, la desaparició de la pesta i la devoció popular que va fer traslladar la imatge des de la capella de Betlem a la nova [[Santuari de Misericòrdia|ermita]] el [[1602]], sota l'advocació de la Mare de Déu de Misericòrdia.<ref>{{ref-llibre|cognom=Puyol|nom=Carme|títol=Miralls de lluna: dones als espais urbans de Reus|pàgines=155-157|lloc=Reus|editorial=l'Ajuntament|any=2008|isbn=9788489688421}}</ref>