Pessebre: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m Plantilles
Línia 18:
 
== Pessebres casolans ==
El costum de representar el naixement de Jesús ve de lluny. Tenim vestigis d'un sarcòfag romà del {{segle|IV|s}}, on ja surt reproduït. Però a Catalunya la primera representació documentada no serà fins al {{segle|XIV}}. Tot fa pensar que el pessebre va ser introduït per influència franciscana i dominicana. Si bé tenim documentada l'elaboració de pessebres en esglésies i palaus, no se sap amb certesa quan va arrelar el costum de fer-ne a les cases. Durant el {{segle |XVIII}}, això sí, el pessebre casolà ja és un fet consolidat, fins al punt que ja en trobem un comerç especialitzat i la fira de Santa Llúcia, on hom pot adquirir tots els elements necessaris per a fer-lo.<ref name=pessebrecasola>{{ref-web|url=http://culturapopular.bcn.cat/ca/festes-i-tradicions/personatges-i-elements-festius/pessebre|consulta=28 gener 2015|títol=Pessebre|obra=Cultura Popular de Barcelona|editor=Ajuntament de Barcelona}}</ref>
 
A Catalunya el pessebre tradicional es construeix a partir d'elements vegetals com ara la molsa, el suro i el galzeran. No hi pot faltar, és clar, el naixement, situat en una cova o un estable que actua d'escena principal; ni l'anunciata i els tres reis, que completen el relat del misteri de Nadal. Alhora el pessebre pot contenir més escenes i personatges: la dona que renta, la vella que fila, un pescador, pastors duent presents al nen Jesús... I alguns de ben anacrònics, com ara un capellà amb el paraigua, un guàrdia civil, el caçador, etc. De tot el repartiment de personatges, es destaca per la singularitat el caganer. Tot i no ser una figura exclusiva del pessebre català, té molta popularitat.<ref name=pessebrecasola/>