Arxiu Comarcal del Baix Ebre: diferència entre les revisions

* Llibres de [[Clavari|clavaria]]. El fons de l'ajuntament de Tortosa disposa de sèries històriques força completes. Entre elles destaca la dels llibres de clavaria. Es tracta dels llibres d'administració general del govern municipal, la responsabilitat dels quals va a càrrec del clavari, que és un dels tres procuradors de la ciutat. Com que el govern municipal és anual (de maig a maig), els llibres de clavaria també ho són. Des del final del s. XIV s'estructuren sistemàticament entre ingressos i despeses. Dins dels ingressos (reebudes) s'anoten separadament les vendes de les imposicions, el que s'obté dels censals, el que s'obté dels corredors i ingressos varis o reebudes comunes. En l'apartat de les despeses s'anoten: les despeses corrents (dates comunes), els dons graciosos (el que s'esmerça en la caritat municipal), els sous dels càrrecs i funcionaris (salaris i beneficis) i un subapartat específic que són les despeses que ocasiona el manteniment del pont de barques sobre l'Ebre. Molts d'aquests llibres de clavaria porten a la coberta un parell d'escuts o senyals policromats. Un sempre és el de la ciutat de Tortosa (la torre emmerletada), l'altre és el del clavari. El volum del Llibre de Clavaria de 1403-1404 corresponent a l'administració de Pere Macip apareix amb la representació d'una copa; entremig dels dos escuts, un petit dibuix mig esborrat d'un pont fa referència al notari escrivà: Jaume dez Pont.<ref name=gencat/>

 

 

* Cartells de festa major. Dins de les col·leccions que són dipositades a l'Arxiu, la dels cartells destaca per la seva quantitat, més de 4.000, i varietat. Es tracta de cartells corresponents al conjunt de les [[Terres de l'Ebre]] i que majoritàriament, només amb alguna excepció, s'inicien a partir de la dècada de 1940. S'apleguen els cartells de les institucions públiques i de les entitats associatives, referits a esports, exposicions, festes, jornades culturals, concerts, teatre, pintura, etc. Més que pel valor artístic, que únicament el posseeixen alguns d'ells, la importància d'aquests cartells ve donada pel seu valor documental en tant que ens informen de les activitats socials dutes a terme al llarg dels anys. De les diferents temàtiques sobresurten les de les festes majors i les de les celebracions religioses. I, sens dubte, el disseny inconfusible de Francesc Bas Espuny marca el patró dels cartells dels anys 40 i 50 del {{segle|XX}}.<ref name=gencat/>