Jaume II va redactar un codicil secret denunciant la imposició del tractat i, per tant, la seva nul·litat, atès que era contrari al [[testament de Jaume I]].
Aquest codicil secret tenia el precedent del redactat per l'infant Pere l'any 1260. Segons el cinquè testament de Jaume I, el de 1253, els regnes d’d'[[Regne d'Aragó|Aragó]] i de [[Regne de València|València]] haurien estat per a l'infant [[Príncep Alfons d'Aragó|Alfons]], el fill major, Catalunya per a l'infant Pere i el regne de Mallorca i la senyoria de [[Montpeller]] per a l'infant Jaume. Quan el 1260 morí l'infant Alfons, l'infant Pere sospità que el rei voldria deixar al seu germà Jaume els regnes de Mallorca i de València. A conseqüència d'això, el 15 d'octubre 1260, signà una protesta secreta amb la qual expressà que si son pare l'obligava a ratificar qualsevol donació, alineació o testament, ell no ho ratificaria amb intenció de complir-ho en el cas que pogués perjudicar-lo a ell o als "regnes, comtats o dominis subjectes" a son pare, i que ho ratificaria d'aquesta manera perquè son pare no pogués desheretar-lo. Els testimonis que signaren aquesta protesta representaven els tres [[Braç (concepte social)|braços]] i els dos regnes patrimonials de la corona, és a dir Catalunya i Aragó, i a més a més, entre ells hi havia alguns dels personatges més importants de la Corona d'Aragó a l'època, com és ara l'eclesiàstic de més prestigi i el principal jurista, és a dir [[sant Ramon de Penyafort]], persona també molt propera a Jaume I, a més de l’l'[[ardiaca]] de Barcelona, [[Berenguer de Torre]]. L'estat d'opinió que reflectia el document degué arribar al rei Jaume I, el qual en el darrer testament, el de 1262, passà el regne de València al lot de l'infant Pere, de manera que la partició dels territoris no seria tan greu. Degué ser aleshores que l'infant Pere començà a pensar que el seu germà Jaume i els seus descendents hauria de tenir el [[regne de Mallorca]] i els comtats de la [[Catalunya del Nord]] en condició de [[vassallatge]] envers el seu germà gran i els seus successors.
