Trompe-l'œil: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Tipografia
Línia 8:
Les fonts literàries de [[Plini el Vell]] i [[Vitruvi]], que recullen dades sobre la pintura grega antiga parlen de ''trompe-l'œil'' en ella: [[Parrasi]] es va considerar superior a [[Zeuxis d'Heraclea]] per haver aconseguit enganyar el seu rival amb una cortina pintada, que aquest va intentar descórrer en prendre-la per real, mentre que els raïms pintats per Zeuxis només havien aconseguit enganyar els ocells que intentaven menjar-les. Aquestes són les descripcions més antigues de la [[història de la pintura]] de ''trompe-l'œil''.<ref name="Ebert">[[#Ebert|Ebert-Schifferer 1998]]: p.16</ref> Com relatava [[Plini el Vell]] en els temps romans, els artistes grecs de segles abans ja eren molt destres en el retrat i la natura morta. Va distingir a Peiraikos:{{cita|... el mestratge del qual molt pocs sobrepassen... Va pintar paradetes de sabaters i barberies, ases, plantes i coses semblants i, per aquesta raó, el van anomenar «el pintor dels objectes vulgars»; així i tot, aquestes obres eren en conjunt delicioses, i es venien a preus més alts que les més grans pintures de molts altres artistes.<ref name="Ebert-Schifferer15">[[#Ebert|Ebert-Schifferer 1998]]: p.15</ref>}}
 
L'estimació popular del [[realisme]] a la natura morta es relaciona amb la llegenda grega antiga de [[Zeuxis d'Heraclea]] i [[Parrasi]], dels quals es diu que van competir per crear els objectes més semblants a la realitat. Aquesta llegenda mostra com en l'antiga [[Grècia]] i [[Roma]] ja s'utilitzava aquesta tècnica en pintura per tal de dotar les superfícies planes de detalls tridimensionals com falses finestres, portes, cortines o columnes, per tal de crear un efecte òptic de profunditat en una habitació. Es realitzaven mitjançant l'aplicació de pigments de guix humit. Aquestes pintures s'han localitzat en troballes arqueològiques com la Vila Livia a Prima Porta, on es mantenen frescos que representen falsos jardins i arbres fruiters, i el mateix cas a la casa del Braçalet d'or a [[Pompeia]]. <ref>Domínguez, A (2018). ''La historia de los trampantojos''. Recuperado el 15 de noviembre de 2020 desde https://www.elledecor.com/es/revista-elle-decor/a23332889/historia-trampantojos/ </ref> Aquesta pràctica artística va ser utilitzada durant segles per dotar de més profunditat als espais interiors en viles, catedrals o palaus. Així, per exemple, es va aconseguir que les cúpules mostressin el cel i que els espais sense finestres oferissin unes vistes a un jardí mitjançant el joc de la perspectiva amb les llums i les ombres.
 
Aquesta llegenda li va servir també al psicoanalista [[Jacques Lacan]] en un seminari de l'any 1964 per comprendre un aspecte del coneixement humà: mentre que els animals són atrets per les imatges superficials, els humans, per contra, són seduïts pel suggeriment d'allò que es troba ocult. <ref>Lacan, J. (1973). ''The Four Fundamental Concepts of Psychoanalysis''. </ref>
[[Fitxer:Andrea Mantegna's Camera degli Sposi.jpg|miniatura|Andrea Mantegna's Camera degli Sposi]]
 
Línia 53:
 
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans|commons=Trompe-l’œill'œil}}
* [http://www.trompeloeilfestival.com Festival Internacional del ''Trompe-l'oeil'' de Lodi, Itàlia]
* [http://www.nga.gov/exhibitions/2002/slideshow/slide-176-1.shtm ''Deceptions and Illusions''] Exposició de la [[National Gallery of Art]] de [[Washington DC]] sobre ''trompe-l'oeils''.