Variable (matemàtiques): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles i correccions de format
m Tipografia
Línia 18:
El 1637, [[René Descartes]] "va inventar la convenció de representar incògnites en equacions per x, y, i z, i coneguts per a, b, i c".<ref>Tom Sorell, ''Descartes: A Very Short Introduction'', (2000). New York: Oxford University Press. p. 19.</ref> Contràriament a la convenció de Viète, Descartes encara es fa servir.
 
A partir de la dècada de 1660, [[Isaac Newton]] i [[Gottfried Wilhelm Leibniz]] van desenvolupar de manera independent el [[càlcul infinitesimal]], que consisteix essencialment a estudiar com una variació [[infinitesimal]] d’unad'una quantitat variable indueix una variació corresponent d’unad'una altra quantitat que és [[funció]] de la primera variable (quantitat). Gairebé un segle després [[Leonhard Euler]] va arreglar la terminologia del càlcul infinitesimal i va introduir la notació y = ''f'' (x) per a una funció ''f'', la seva '''variable''' x i el seu valor y. Fins a finals del {{segle|XIX}}, la paraula variable es referia gairebé exclusivament als [[Argument|arguments]] i als [[valors]] de les funcions.
 
A la segona meitat del {{segle|XIX}}, semblava que la base del càlcul infinitesimal no estava formalitzada prou per fer front a paradoxes aparents, com ara una [[funció contínua]], que ara no es pot diferenciar. Per solucionar aquest problema, [[Karl Weierstrass]] va introduir un nou formalisme consistent en substituir la noció intuïtiva de límit per una definició formal. La noció de [[límit]] més antiga era "quan la variable x varia i tendeix cap a, llavors ''f'' (x) tendeix cap a L", sense una definició precisa de "tends". Weierstrass va substituir aquesta frase per la fórmula