Diferència entre revisions de la pàgina «Variació lingüística»

m
Tipografia
m (Revertides les edicions de 77.208.161.90. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Etiqueta: Reversió
m (Tipografia)
 
== Factors que motiven la variació ==
Els principals factors que motiven la variació en la parla i que es mostren especialment propicies per a ser analitzades mitjançant la Teoría de l’Acomodaciól'Acomodació Comunicativa són la classe social, el gènere, l’edatl'edat (fenòmens d’identificaciód'identificació generacional i fenòmens d’autocorrecciód'autocorrecció) i les xarxes socials.
 
=== La classe social ===
Segons estudis com el de Labov, a les comunitats estratificades hi ha un ús més recurrent de les variants estàndards per part de les classes superiors, mentre que les inferiors utilitzen variants vernacles, és a dir pròpies de la seva contrada, barri o cultura. Aquestes avaluacions promouen associacions classistes que fan que assignem la parla "correcta" a les classes socials superiors. I les variants d’aquestad'aquesta parla solen coincidir amb les formes estàndards. Així, aquestes formes estàndards són motiu de prestigi: correcte, estatus, autoritat, formal, distintiu i, sobretot, influència. El prestigi lingüístic aleshores incorpora aquests elements.
 
=== Edat i Fenòmens d’identificaciód'identificació generacional ===
Un dels factors claus en la variació lingüística és l’edatl'edat. Un concepte important és el d''’age-grading'', concepte que inicialment els lingüistes usaven per referir-se a les expressions típiques que es troben en la parla dels infants, que es repeteixen de generació en generació sense passar mai a la parla dels adults.
 
Actualment però, la noció s’has'ha estès i ara fa referència a les diferències en el llenguatge que són específiques de les diverses edats dels individus i que contribueixen a singularitzar-los des d’und'un punt de vista sociolingüístic.
 
Així, l’úsl'ús de formes estigmatitzades o, en tot cas, allunyades de l’estàndardl'estàndard és típic dels parlants més joves que, amb la seva forma peculiar de parlar, mostren la seva identificació amb el grup i la seva oposició als altres. El parlar juvenil afecta tots els nivells d’anàlisid'anàlisi (fonètic, morfològic, etc.), sent el vocabulari el més visible i cridaner. Tot i això, quan els joves arriben a la vintena entren al mercat lingüístic on l’úsl'ús de la llengua estàndard adquireix un gran valor, especialment si es treballa en àmbits en què s’esperas'espera un domini dels estils més formals. La disminució de l’úsl'ús de l’estàndardl'estàndard en les generacions següents resultaria de l’acomodaciól'acomodació dels individus al mercat (amb el temps i quan ja ens sentim més còmodes ens relaxem i estem menys atents a les qüestions formals).
 
=== Sexe i gènere ===
Pel que fa als estudis sobre llengua i gènere, no es té constància comprovada que hi hagi pobles on homes i dones parlin llengües diferents, però sí que és habitual que es puguin identificar trets fonètics, morfològics, lèxics o sintàctics més habituals o específics d’homesd'homes i dones.
 
Labov va formular una sèrie de principis generals que establien generalitzacions al voltant del comportament lingüístic de les dones i classificaven determinades formes lingüístiques dins la categoria de femenines i d’altresd'altres dins la de masculines. Aquestes són:
 
* Principi I. Variables sociolingüístiques estables: les dones usen amb més fre- qüència que els homes les formes estàndard.
 
=== Xarxes Socials ===
Les xarxes socials es defineixen com a grups relativament petits d’individusd'individus que es basen en la freqüència i la qualitat de les interaccions. Classe social, gènere i edat són categories macrosocials, és a dir que agrupen els individus en categories que travessen tota la societat. En contraposició, les xarxes socials són micro, doncs és una forma de veure i entendre com es motiva i es difon el canvi lingüístic en les relacions que les persones mantenen en el seu dia a dia (amb qui treballen, qui són el seus amics i amb quina freqüència els veuen i/ o parlen amb ells, amb qui estudien, etc.).
 
Així doncs, la professora [[Lesley Milroy]], la primera a aplicar la noció de xarxa social a la sociolingüística, es basava en la teoria de l’intercanvil'intercanvi i les concebia com a mètodes de pressió: el comportament social és una estructura d’intercanvisd'intercanvis de bens materials i no materials, com pot ser-ho el prestigi. Amb aquests intercanvis intentem aconseguir sempre uns beneficis, que són igual o superiors al cost que nosaltres hem pagat. Això significa que, quan donem, sempre esperem rebre alguna cosa a canvi i creem, indirectament, una obligació de devolució a la persona que rep. Aquest factor és especialment important quan parlem de convergència en la Teoria de l’Acomodaciól'Acomodació Lingüística, doncs apunta a la noció utilitarista de les nostres relacions, en les que voler mostrar una imatge i relació favorable no deixa de ser un gest egoista.
 
== Referències ==
2.087.954

modificacions