Tractat de Viterbo: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 14:
Per la seva part, [[Guillem II d'Acaia]], el [[Principat d'Acaia|Príncep d'Acaia]], era el vassall més poderós del derrocat emperador [[Balduí II de Constantinoble]]. Però la seva derrota per la [[Senyoria de Negroponte]] contra els venecians i la nova derrota contra els bizantins a la [[Batalla de Pelagonia]] havien exhaurit els recursos del Principat d'Acaia.
 
L'aliança entre [[Balduí II de Constantinoble]] i [[Carles I d'Anjou]] podia suposar un nou ajut per defensar el seu Principat contra els atacs dels bizantins i dels venecians. Per tant, envià el seu conseller [[Leonardo de Veruli]] a [[Viterbo]] per tal de negociar un tractat a tres bandes entre [[Balduí II de Constantinoble]], [[Carles I d'Anjou]] i el mateix [[Guillem II de Villehardouind'Acaia]].
 
==Tractat==
En canvi l'ajut a [[Balduí II de Constantinoble]] per tal de recuperar el seu tron, [[Carles I d'Anjou]] demanà primerament el [[Principat d'Acaia]]; per tant, [[Guillem II de Villehardouind'Acaia]] havia de cedir el seu principat, que li seria retornat en feu de per vida. Per tal de segellar el pacte entre les dues famílies, la filla major de [[Guillem II de Villehardouind'Acaia]], [[Isabel de Villehardouin]], trencava el seu prometatge amb el jove [[Andrònic II Paleòleg]] i es comprometia amb [[Felip d'Anjou-Nàpols]], un dels fills de [[Carles I d'Anjou]]. Una de les clàusules del tractat però, indicava que si la parella moria sense fills, el [[Principat d'Acaia]] seria revertit al mateix [[Carles I d'Anjou]], quedant Isabel totalment desheretada. Malgrat les reticències de [[Guillem II de Villehardouind'Acaia]], aquest finalment acceptà i confirmà la seva part del tractat el [[24 de maig]] del [[1267]].
 
Per la seva part, [[Balduí II de Constantinoble]] havia de cedir, algunes ciutat d'[[Albània]], l'illa [[Corfú]], així com algunes de les illes de l'Egeu, a excepció d'aquelles que estaven sota la jurisdicció de la [[República de Gènova]].
 
Finalment, [[Carles I d'Anjou]] es comprometia a llevar i mantenir durant un any un exèrcit de 2.000 cavallers i a reconquerir [[Constantinoble]]. Per tal de segellar el pacte entre les dues famílies, [[Felip de Courtenay]], fill de [[Balduí II de Constantinoble]], es comprometia a casar-se amb [[Beatriu d'Anjou-Nàpols]], la segona filla de [[Carles I d'Anjou]]. De la amteixa manera que en el cas de [[Guillem II de Villehardouind'Acaia]], si la parella no tenia fills, el drets a l'[[Imperi Llatí de Constantinoble]] serien revertits al mateix [[Carles I d'Anjou]]. [[Balduí II de Constantinoble]] accedí i el tractat fou segellat finalment el [[27 de maig]] del [[1267]].
 
==Conseqüències==