Neoclassicisme: diferència entre les revisions

A Catalunya, l'art neoclàssic va arribar més tard que a la resta de països europeus. De fet, fins al [[1808]] els artistes encara eren d'estil barroc, malgrat que es començava a notar el nou corrent estètic. Entre el 1808 i el 1814, en plena guerra de la Independència, no abundaven els encàrrecs artístics. De fet, el neoclassicisme va tenir una vida més aviat curta, tan sols del 1815 al 1835, any en el qual va prendre el relleu una nova generació d'artistes romàntics. Malgrat tot, l'escultura neoclàssica va ser vigent durant més temps.<ref name="gencat1307">{{citar ref |títol =Neoclassicisme |editor=[[Generalitat de Catalunya]] |obra =Web |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=0ced110e279d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |consulta = Juliol 2013}}</ref>

 

 

La majoria d'artistes, però, quan tornaven a Catalunya es veien obligats, per les circumstàncies polítiques i socials, a dedicar-se a l'ensenyament. Va ser el cas de l'escultor [[Damià Campeny]] (1771-1855), que va viure a Roma del 1796 al 1815. Allà va modelar la ‘Lucrècia’, seguint la tipologia de retrats femenins asseguts pròpia de l'art romà i represa per gran part dels escultors de principi del {{segle|XIX}}. De nou a Barcelona, Campeny va fer el ‘Pas del Sant Enterrament’ per al Gremi de Revenedors, una tipologia barroca tot i que interpretada amb formes classicistes. Nomenat professor de l'Escola de Dibuix, va abandonar quasi del tot la feina d'escultor, fins que el 1833 va firmar un contracte amb la [[Junta de Comerç]]. A canvi d'una pensió vitalícia, es comprometia a dur a terme algunes obres. Va treballar llavors la ‘Cleòpatra’ i el ‘Soldat almogàver vencent un cavaller francès'.<ref name="gencat1307"/>