Revisió del 18:34, 7 nov 2020 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.409.521 edits m Manteniment de plantilles Etiqueta: PAWS [2.1] ← Edició anterior		Revisió del 13:46, 23 nov 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.409.521 edits m Tipografia Etiqueta: PAWS [2.1] Edició següent →
Línia 5: == Història == Els primers velòdroms es van construir a mitjans del {{segle\|XIX}}. Alguns es van destinar exclusivament a la pràctica del ciclisme i altres es van construir com a part ~~d’instal~~d'instal·lacions per a altres esports; molts els feien al voltant de pistes ~~d’atletisme~~d'atletisme o altres terrenys i les inclinacions de la pista eren poc pronunciades. Als inicis hi van mancar els estàndards internacionals i les mides i les formes de la pista variaven molt depenent del velòdrom. A tall d'exemple tenim el velòdrom més antic del món, al [[Preston Park Velodrome\|Preston Park]], de [[Brighton]], construït el [[1877]],<ref>{{Ref-web\|url=http://www.ppycc.org.uk/preston-park-velodrome/\|títol=Preston Park Velodrome\|consulta=29/8/2019\|llengua=anglès\|editor=Preston Park Youth Cycle Club}}</ref> que té una pista de 579 m de longitud i quatre rectes unides per revolts inclinats, mentre que el [[Mountbatten Centre\|velòdrom de Portsmouth]], de [[Portsmouth]], té de 536 m de longitud i una recta unida per un revol llarg. Les primeres superfícies incloïen cendres o esquists, tot i que amb el temps es va anar adoptant el formigó, l'asfalt i el quitrà. [[Fitxer:Btv1b8433368f-p084 (cropped).jpg\|miniatura\|El velòdrom d'Hivern de París en una fotografia feta entre 1908 i 1910.]] Els velòdroms interiors també eren habituals a finals del segle XIX i principis del XX. Per exemple, el [[Vélodrome d'hiver\|velòdrom d'hivern]] es va construir a [[París]] el [[1909]] i comptava amb una pista interior de 250 m amb una superfície de fusta.<ref>{{Ref-llibre\|cognom=Grunwaldand\|nom=Liliane\|títol=Le Vel' d'Hiv' : 1903–1959\|url=\|edició=\|llengua=francès\|data=1979\|editorial=Éditions Ramsay\|lloc=París\|pàgines=\|isbn=2-85956\|cognom2=Cattaert\|nom2=Claude}}</ref> Línia 20: Els ciclistes no sempre corren a tota velocitat ni en un radi específic. La majoria dels esdeveniments tenen corredors a tota la pista. Les curses per equips (com el Madison) tenen alguns corredors de velocitat i altres que van més lentament. En les curses de velocitat, els corredors poden aturar-se realitzant un suport de pista en el qual equilibren la bicicleta a la superfície inclinada mantenint els peus clavats als pedals. Per aquests motius, la inclinació dels revolts tendeix a ser de 10 a 15 graus inferior del que la física preveu. A més, les rectes estan inclinades entre 10 i 15 graus més del que la física preveu. Aquests estàndards fan que la pista sigui practicable a diferents graus de velocitat. Des de la recta, la inclinació de la pista augmenta gradualment a mida que s'acosta el gir circular del revolt. Aquesta secció de radi decreixent ~~s’anomena~~s'anomena espiral de servitud o transició. Permet que les bicicletes segueixin la pista en una posició radial constant. Així, els corredors poden concentrar-se en les tàctiques més que en la direcció. == Disseny de les bicicletes i pistes == Línia 42: A un mínim de 2,5 metres (o a la meitat de l'amplada de la pista) per sobre de l'interior de la pista hi ha la línia blava del stayers. Aquesta línia es pren com a referència a les curses darrere de motos com a línia de separació. Aquesta modalitat es troba en declivi.<ref name=":1" /> La línia ~~d’arribada~~d'arribada té 72 cm d'amplada i consisteix amb dues bandes blanques més una de negre al seu interior; aquesta línia se situa a prop del final de la casa recta. Les línies vermelles es marquen al centre exacte de cada recta com a línia d'inici i meta per a les curses de seguiment. Una línia blanca de 200 m marca els 200 metres que falten abans de la meta.<ref name=":1" /> == Referències ==

Velòdrom: diferència entre les revisions