Felip I de Tàrent: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 6:
El [[4 de febrer]] del [[1294]] el seu pare [[Carles II d'Anjou]] el nomenà [[Príncep de Tàrent]] a [[Aix-en-Provence]], i el [[12 de juliol]] del [[1294]] Vicari General del [[Regne de Sicília]]. Aquestes dignitats eren un preludi del pla de [[Carles II d'Anjou]] per tal de crear un pretès ''imperi a l'Adriàtic'' per a Felip.
 
El mateix dia en què fou investit Vicari General, es casà per poders amb [[Thamar Comnè Doucas]], filla de [[Nicèfor I Comnè Doucas]], [[Despotat de l'Èpir|Dèspota de l'Epir]]. Aquest, amenaçat per l'[[Imperi Bizantí]], havia decidit buscar la protecció de la [[Primera Dinastia Capet d'Anjou-Sicília]], una braca menor dels sobirans del [[Regne de França]]. El matrimoni es féu efectiu el [[13 d'agost]] del [[1294]] a [[L'Aquila]] i [[Carles II d'Anjou]] cedí al seu fill el [[Regne d'Albània-Durazzo]] i el [[Principat d'Acaia]], així com tots els seus drets a l'[[Imperi Llatí de Constantinoble]] i la [[Senyoria de Valàquia]]. Per la seva part, [[Nicèfor I Comnè Doucas]] cedí com a dot de la seva filla les fortaleses de [[Vonitsa]], [[Vrachova]], [[Gjirokastër]] i [[Naupactus]], situades al d'[[Etòlia]], a més d'acceptar la successió d'aquest per sobre del legítim hereu, el seu fill Tomas.
 
A la mort de [[Nicèfor I Comnè Doucas]] (circa. [[1297]]), Felip prengué el títol de "Dèspota de Romania". Tanmateix, la vídua [[Nicèfor I Comnè Doucas]], [[Anna Cantacuzè]], proclamà al seu fill Tomas com a legítim [[Despotat de l'Epir|Dèspota de l'Epir]] i n'assumí la regència.