Tractat de Viterbo: diferència entre les revisions

En canvi l'ajut a [[Balduí II de Constantinoble]] per tal de recuperar el seu tron, [[Carles I d'Anjou]] demanà primerament el [[Principat d'Acaia]]; per tant, [[Guillem II d'Acaia]] havia de cedir el seu principat, que li seria retornat en feu de per vida. Per tal de segellar el pacte entre les dues famílies, la filla major de [[Guillem II d'Acaia]], [[Isabel deI Villehardouind'Acaia]], trencava el seu prometatge amb el jove [[Andrònic II Paleòleg]] i es comprometia amb [[Felip d'Anjou-Nàpols]], un dels fills de [[Carles I d'Anjou]]. Una de les clàusules del tractat però, indicava que si la parella moria sense fills, el [[Principat d'Acaia]] seria revertit al mateix [[Carles I d'Anjou]], quedant Isabel totalment desheretada. Malgrat les reticències de [[Guillem II d'Acaia]], aquest finalment acceptà i confirmà la seva part del tractat el [[24 de maig]] del [[1267]].