Vladímir Zvorikin: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Tipografia
Línia 10:
Vladímir Zvorikin va néixer a [[Múrom]] el 30 de juliol de 1889.
 
El seu interès per [[Electricitat|l'electricitat]] va néixer quan un dia mentre estava amb el seu pare en una embarcació, va veure que podia controlar diverses parts de l’embarcaciól'embarcació amb només uns botons.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Nebeker|nom=Frederik|article=In His Own Words: Vladimir Zworykin, Television Pioneer|publicació=Proceedings of the IEEE|url=|data=11 de Novembre de 2002|pàgines=}}</ref> 
 
Va estudiar [[enginyeria elèctrica]] l'Institut de Tecnologia de [[Sant Petersburg]] i es va graduar el [[1912]]. Un dels seus professors era [[Boris Rosing]], precursor de la televisió electrònica qui va inspirar moltes idees que Zvorikin va desenvolupar posteriorment. També va estudiar al Collège de France a [[París]]. Després d'intervenir en la [[Primera Guerra Mundial]], va emigrar als [[Estats Units]] el [[1919]]. Va ingressar a la Universitat de [[Pittsburgh]], a [[Pennsilvània]], i va adquirir la nacionalitat nord-americana el [[1924]]. Va treballar a la [[Westinghouse Electric|Westinghouse Electric Corporation]] de Pittsburgh.
 
== Desenvolupament de la televisió: iconoscopi i cinescopi ==
La televisió mecànica de l'època tenia dos grans inconvenients: l'escàs nombre de [[Píxel|píxels]] dels receptors, que feien impossible reproduir una imatge amb una certa definició i la insuportable calor que desprenia la il·luminació que era necessària perquè s’excitessins'excitessin les [[Cèl·lula fotoelèctrica|cèl·lules fotoelèctriques]] de la càmera.
 
Per solucionar-ho, Zvorikin va desenvolupar un tub de càmera format per un conjunt molt fi de [[Cèl·lula fotoelèctrica|cèl·lules fotoelèctriques]] amb la evaporació de metall sobre una superfície de [[fibra de vidre]]. Amb aquest invent cada cèl·lula es carregava de manera diferent segons la intensitat de la llum que rebia del plató. Després, un raigs catòdics transformaven aquesta càrrega en corrent elèctric i el resultat era una imatge amb millor resolució i una sensibilitat de la càmera superior. Aquest invent el va anomenar [[iconoscopi]] i, tot i que va demanar la patent el [[1923]] no va aconseguir-la fins al [[1938]].
 
El [[1924]], poc després de desenvolupar el [[iconoscopi]], va continuar la seva investigació pel desenvolupament de la televisió fins a construir el [[cinescopi]], un altre tub electrònic que podia transformar el senyal elèctric de l’l'[[iconoscopi]] en una imatge reconstruïda de l’escenal'escena original, és a dir, la funció inversa del seu anterior invent.
 
Tot i aconseguir aquests avenços, els seus invents no van generar una gran impressió a la seva presentació a la Westinghouse.
 
Uns anys més tard, Vladímir Zvorikin va conèixer a David Sarnoff, el director General de la [[RCA]], qui va escoltar amb gran interès les seves idees i projectes . D’aquestaD'aquesta manera, David Sarnoff, va proposar a Zvorikin desenvolupar un sistema de televisió comercial i li va aconseguir els mitjans que li feien falta. Van ser necessaris 10 anys de treball i 50 milions de dòlars invertits per fer-ho realitat.
 
El 1934, Zvorikin va rebre el premi Morris Liedmann Memorial per la creació dels seus invents que van ajudar al desenvolupament de la televisió.
 
El sistema de Zvorikin va ser presentat amb èxit a l'Exposició Mundial de Nova York el 1939 i es va inaugurar el 20 d’abrild'abril, en presència del [[President dels Estats Units]] de l'època, [[Franklin Delano Roosevelt|Franklin Roosvelt]]. <ref>{{Ref-publicació|cognom=Pérez Yuste|nom=Antonio|article=Zworykin y Fransworth: Pioneros de la Televisión Electrónica|publicació=Antena de Telecomunicación|url=|data=Març 2007|pàgines=p.65}}</ref>
 
== Referències ==