Diferència entre revisions de la pàgina «Jocs Ístmics»

3.899 bytes afegits ,  fa 5 mesos
retoc i referència. Trec plantilla que en demanava
(+infotaula)
(retoc i referència. Trec plantilla que en demanava)
{{FR|data=juliol de 2015}}
{{Competició esportiva}}
Els '''Jocs Ístmics''' o '''Istmia''' (en grec antic Ἴσθμια) eren uns jocs que se celebraven cada dos anys ala l'[[territori deAntiga Corint]],. alEra santuariun dedels l'istmequatre propgrans defestivals lagrecs, ciutati mésencara antigaque inferior als [[Jocs Olímpics de l'istmeantiguitat|Jocs anomenada Skenos (avui Kalamaki)Olímpics]], jocssuperava queen desprésesplendor delals [[146Jocs aCNemeus]] vai dirigirals [[SicióJocs Pítics|Pítics]]. Al santuari hi havia l'edifici propi, l'estadi i el teatre i una via portava a Skenos, a un parell de km.
 
Un recinte sagrat envoltat de pins on hi havia el temple de [[Posidó]], divinitat a la que es dedicaven els Jocs, i que estava situat a la part més estreta de l'[[istme de Corint]], envoltava l'escenari. Segons [[Pausànies (geògraf)|Pausànies]] hi havia un teatre i un estadi de marbre blanc, però no parla de l'hipòdrom, que potser ja s'havia enrunat quan va visitar aquell lloc. A l'època de l'[[Emperador romà|emperador]] [[Adrià]], es van restaurar diversos edificis com ara el καταλύσεις ("katalyseis") o allotjament pels atletes que participaven als Jocs des de totes les parts del món conegut, i l'anomenada "casa de les tries", on es probable que es determinés l'admissibilitat dels candidats a participar-hi. També hi havia un gimnàs pels entrenaments i diversos temples.
La celebració fou un dels quatre grans festivals grecs. Deriva el seu nom de l'[[Istme de Corint]] on se celebrava. Es feia en honor de [[Posidó]], al temple de Posidó a la part més estreta de l'istme, i als propers teatre i estadi. L'entrada al temple estava adornada dels guanyadors als jocs i amb pins.
 
== Història ==
La tradició diu que els jocs foren establerts per Sísif; la seva celebració inicialment era més propera a uns misteris que a una assemblea amb els seus espectacles lúdics, ja que se celebraven de nit. La dedicació a Posidó fou establerta per [[Teseu]]. La direcció dels jocs corresponia a [[Corint]] però els atenencs disposaven també d'alguns honors. Inclòs quan hi havia guerra entre [[Atenes]] i Corint, al temps dels jocs es fixava una treva que permetia als atenencs assistir a les solemnitats. Únicament [[Elis]] no prenia part en els jocs i la seva absència és justificada amb diverses històries.
=== Origen ===
Hi ha diverses tradicions sobre l'origen dels Jocs. Una diu que els va establir [[Sísif]] quan era rei de Corint, quan va trobar el cos de [[Melicertes]], al que la seva mare [[Ino]] havia arrossegat amb ella fins a llençar-se tots dos al mar, i que havia volgut honorar la seva memòria amb uns [[Jocs Fúnebres]], segons li havien ordenat unes [[nereides]] que el van anar a trobar. Melicertes va ser divinitzat per Posidó amb el nom de Palèmon i Ino es va transformar en la deessa [[Leucòtea]]. Sísif havia fundat els Jocs Ístmics en honor de Melicertes. Altres tradicions fan que els Jocs fossin fundats pel mateix Posidó i per [[Hèlios]], en unes competicions hon hi van participar els primitius herois grecs: [[Càstor i Pòl·lux|Càstor]], [[Orfeu]], [[Hèracles]], [[Peleu]], [[Telamó]], i [[Teseu]]. Altres tradicions feien de Teseu el fundador dels Jocs, en agraïment per la seva victòria sobre el gegant [[Sinis]] quan viatjava de [[Trozen]] a [[Atenes]]. Si es recorda que Sinis i Teseu eren fills de Posidó, la fundació dels jocs hauria estat un acte de desgreuge i d'expiació per la mort del gegant, i per això la seva celebració inicialment era més propera a uns misteris que a una assemblea amb els seus espectacles lúdics, ja que se celebraven de nit. Encara que la ''[[Crònica de Paros]]'' diu que els Jocs Ístmics es van establir l'any 1259 o 1258 aC, la instauració oficial la va fer [[Cípsel de Corint]], quan l'any [[582 aC]] va aconseguir que els Jocs que es celebraven en honor de Melicertes tinguessin importància a tot Grècia.
 
=== Organització ===
Sembla que els jocs eren principalment jònics (Posidó era una deïtat jònica). Durant el regnat dels [[Cipsèlides]] a [[Corint]] els jocs van estar suspesos durant 70 anys, però després es van celebrar regularment, i progressivament van adquirir caràcter de festa nacional grega i es van celebrar el primer i el tercer any de cada olimpíada, al primer any al Mon Panemos a [[Coríntia]] i el tercer any a [[Muníquia]] o [[Targèlion]].
La direcció dels jocs corresponia a Corint però els atenencs disposaven també d'alguns honors. Fins i tot quan hi havia guerra entre Atenes i Corint, al temps dels jocs es fixava una treva, la [[Hieromènia]], que permetia als atenencs assistir a les solemnitats. Els Jocs se celebraven el primer i el tercer any de cada Olimpíada, i els mesos en què es celebrava podien variar. [[Xenofont]] diu que quan s'iniciaven al primer any de l'Olimpíada, començaven a l'estiu, i al tercer any a la primavera.
 
El programa dels Jocs Ístmics incloïa competicions gimnàstiques i eqüestres, i competicions musicals i poètiques, i probablement la [[gimnàstica]] va ser el concurs més antic dels que es celebraven. Les competicions eren similars a les d'altres Jocs, i els participants eren nois i homes joves. Es tenen notícies de vencedors a la cursa anomenada Estadi, (per a nois i joves), al [[pancraci]], (per a homes), al [[Pentatló antic|Pentatló]] i a les curses amb un cavall i quatre cavalls. Segons [[Plutarc]], les noies participaven als concursos poètics.<ref>{{ref-web |cognom=Smith |nom=William (ed.) |url=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0063%3Aalphabetic+letter%3DI%3Aentry+group%3D2%3Aentry%3Disthmia-cn |consulta=24-XI-2020 |títol=Isthmia |obra=A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890)}}</ref>
Els romans van rebre el privilegi de poder participar el [[228 aC]] i fou en aquests jocs que [[Flaminí]] va proclamar la independència de Grècia el [[196 aC]]. Destruïda Corint pels romans el [[146 aC]], la direcció dels jocs va passar a Sició, però quan [[Juli Cèsar]] va reconstruir Corint aquesta ciutat va recuperar el seu dret i va continuar dirigint la seva celebració fins a la desaparició dels jocs al {{segle|IV}}.
 
Sembla que els jocs eren principalment jonis (Posidó era una deïtat jònica), i únicament [[Elis]] no prenia part en els jocs i la seva absència és justificada amb diverses històries. Segons Pausànies<ref>Pausànies. ''[[Descripció de Grècia]]'', V, 2, 1-2</ref> els habitants de l'[[Èlide]] no hi participaven, degut a que Hèracles, durant la treva sagrada, havia mort els [[Moliònides]] quan es dirigien als Jocs Ístmics. La seva mare [[Molíone]] havia demanat que fossin exclosos dels Jocs tots els habitants d'[[Argos (Argòlida)|Argos]], i com que no ho va aconseguir, va maleir tots els ciutadans d'Elis que participessin als Jocs. No hi ha gaire informació de com es desenvolupaven els Jocs, però sembla que no diferien gaire dels altres Grans Jocs grecs. Se sap que un atleta podia participar en tres competicions el mateix dia. Un [[herald]], avançant cap al mig de l'escenari, demanava silenci amb una trompeta i anunciava l'inici dels Jocs, segons [[Titus Livi]]. Els festivals es feien paral·lelament.
Les festivitat eren paral·leles als jocs. Aquestos eren idèntics als d'[[Olímpia]] amb totes les varietats atlètiques i amb carreres de carros i de cavalls. També es feien concursos de poesia i música (als concursos de poesia podien participar dones). Al final de l'Imperi, en temps de [[Didi Julià]] se sap que s'havien afegit a les celebracions les lluites de feres salvatges i probablement aquesta costum s'havia introduït ja al {{segle|I|s}}.
 
Els Jocs, des dels seus inicis, els van organitzar els corintis, fins que Argos va prendre el control de Corint. Quan [[Agesilau II|Agesilau]] va conquerir Argos, va retornar l'organització als corintis, l'any [[390 aC]]. Tan bon punt es va retirar, els argius van tornar a organitzar-los, fins a la [[Pau d'Antàlcides]], quan els corintis van recuperar-ne l'organització. Els presidents dels Jocs es triaven per la seva riquesa i noblesa, i se suposa que portaven vestits que els distingien i anaven coronats. El premi als guanyadors alsdels jocsJocs, des dels seus inicis, era una garlanda de fulles d'[[api]] o potser de [[julivert]] (σέλινον, "selinon"), segons [[Píndar]], i segons la tradició aviat va ser substituïda per una corona de pi, un arbre característic del culte a Posidó. La victòria donava el màxim honor entre els conciutadans de cada vencedor i afectava a tota la seva família. Després de [[Soló]], a Atenes els guanyadors rebien de l'estat cent dracmes de premi. ElsAls guanyadors erense'ls celebratshomenatjava amb odes conegudes com a ''[[epinikia]]'' (odes triomfals).
 
Els romans van rebre el privilegi de poder participar el [[228 aC]] i fou en aquests jocs que, [[Tit Quinti Flaminí (cònsol 198 aC)|Tit Quinti Flaminí]] va proclamar la independència de Grècia ell'any [[196 aC]]. Destruïda Corint pelsper romans[[Luci elMummi Acaic]] l'any [[146 aC]], la direcció dels jocs va passar a [[Sició]], però quan [[Juli Cèsar]] va reconstruir Corint aquesta ciutat va recuperar el seu dret i va continuar dirigint la seva celebració fins a la desaparició dels jocs al {{segle|IV}}. Al final de l'Imperi, en temps de [[Didi Julià]] se sap que s'havien afegit a les celebracions les lluites de feres salvatges i probablement aquest costum s'havia introduït ja al {{segle|I|s}}.
La primera edició oficial va ser l'any 582 aC.
 
== Referències ==
<!--ORDENA generat per bot-->
{{Referències}}
 
{{ORDENA:Jocs Istmics}}
36.612

modificacions