Jocs Ístmics: diferència entre les revisions

La direcció dels jocs corresponia a Corint però els atenencs disposaven també d'alguns honors. Fins i tot quan hi havia guerra entre Atenes i Corint, al temps dels jocs es fixava una treva, la [[Hieromènia]], que permetia als atenencs assistir a les solemnitats. Els Jocs se celebraven el primer i el tercer any de cada Olimpíada, i els mesos en què es celebrava podien variar. [[Xenofont]] diu que quan s'iniciaven al primer any de l'Olimpíada, començaven a l'estiu, i al tercer any a la primavera.

 

 

Sembla que els jocs eren principalment jonis (Posidó era una deïtat jònica), i únicament [[Elis]] no prenia part en els jocs i la seva absència és justificada amb diverses històries. Segons Pausànies<ref>Pausànies. ''[[Descripció de Grècia]]'', V, 2, 1-2</ref> els habitants de l'[[Èlide]] no hi participaven, degut a que Hèracles, durant la treva sagrada, havia mort els [[Moliònides]] quan es dirigien als Jocs Ístmics. La seva mare [[Molíone]] havia demanat que fossin exclosos dels Jocs tots els habitants d'[[Argos (Argòlida)|Argos]], i com que no ho va aconseguir, va maleir tots els ciutadans d'Elis que participessin als Jocs. No hi ha gaire informació de com es desenvolupaven els Jocs, però sembla que no diferien gaire dels altres Grans Jocs grecs. Se sap que un atleta podia participar en tres competicions el mateix dia. Un [[herald]], avançant cap al mig de l'escenari, demanava silenci amb una trompeta i anunciava l'inici dels Jocs, segons [[Titus Livi]]. Els festivals es feien paral·lelament.

Els Jocs, des dels seus inicis, els van organitzar els corintis, fins que Argos va prendre el control de Corint. Quan [[Agesilau II|Agesilau]] va conquerir Argos, va retornar l'organització als corintis, l'any [[390 aC]]. Tan bon punt es va retirar, els argius van tornar a organitzar-los, fins a la [[Pau d'Antàlcides]], quan els corintis van recuperar-ne l'organització. Els presidents dels Jocs es triaven per la seva riquesa i noblesa, i se suposa que portaven vestits que els distingien i anaven coronats. El premi als guanyadors dels Jocs, des dels seus inicis, era una garlanda de fulles d'[[api]] o potser de [[julivert]] (σέλινον, "selinon"), segons [[Píndar]], i segons la tradició aviat va ser substituïda per una corona de pi, un arbre característic del culte a Posidó. La victòria donava el màxim honor entre els conciutadans de cada vencedor i afectava a tota la seva família. Després de [[Soló]], a Atenes els guanyadors rebien de l'estat cent dracmes de premi. Als guanyadors se'ls homenatjava amb odes conegudes com a ''[[epinikia]]'' (odes triomfals).

 

 

== Referències ==