Paraire: diferència entre les revisions

Un '''paraire''' ('''perayre, pelayre, pelaire''',<ref>{{Ref-web|url = https://www.um.es/lexico-comercio-medieval/index.php/v/lexico/24213/pelayre| autors= VV.AA. | títol= “Vocabulario de comercio medieval”| llengua = castellà|editor =Universidad de Murcia}}</ref>, formes derivades del [[llatí]] ''parare'', disposar) era un [[menestral]] que antany tenia com a ofici preparar la [[llana]] per al seu [[teixit]].<ref>{{Ref llibre| cognoms= Martínez Meléndez|nom=M. Carmen | títol= “Estudio de los nombres de los oficios artesanales en castellano medieval”| llengua = castellà| editor= Universidad de Granada |data=1992| }}</ref>. La seva existència a Catalunya està documentada des de l'any 1100.<ref>{{citar ref |cognom=Ventalló Vintró|nom=José| títol="Historia de la industria lanera catalana. Monografía de sus antiguos gremios". Pàg 7|data=1904|editorial=Imprenta y litografía José Ventayol Vilá |lloc=Terrassa |pàgines=600}}</ref>.

L' [[ofici]], actualment en desús per la [[industrialització]] de la [[producció tèxtil]], implicava preparar la llana per a treure les seves impureses i estirar-la. El procés consistia en emboscar, rentar i [[cardar]] la llana, i, posteriorment, en amolinar, perxar, estirar i apuntalar-la .<ref>{{Ref llibre| cognoms= Bernat i Roca|nom=Margalida | títol= “Els III Mesters de la Llana: paraires, teixidors de llana i tintorers a Ciutat de Mallorca (S. XIV-XVII)”| llengua = català| editor= Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la Universitat de les Illes Balears |data=1995| }}</ref>.

Des del [[segle XIII]] i fins a inicis del [[segle XIX]], la figura del paraire fou essencial en la indústria tèxtil estesa per tot [[Catalunya]]. Només a [[Puigcerdà]], el [[1345]] hi vivien cent-trenta paraires.<ref>Bolòs, Jordi: ''Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV)''. [[Edicions 62]], Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. [[Barcelona]], abril 2000. {{ISBN|84-297-4706-0}}, plana 198.</ref>.

Des de l'època medieval, els paraires van organitzar-se en [[gremis]]. Les primeres confraries de paraires van sorgir a [[Barcelona]], [[Girona]] i [[Perpinyà]], i posteriorment a [[Lleida]], [[Tortosa]], [[Manresa]] i [[Terrassa]]. Després, aquests gremis es van estendre per [[Sabadell]], [[Olot]], [[Valls]] i [[Igualada]].<ref>{{citar ref |cognom=Ventalló Vintró|nom=José| títol="Historia de la industria lanera catalana. Monografía de sus antiguos gremios"|data=1904|editorial=Imprenta y litografía José Ventayol Vilá |lloc=Terrassa |pàgines=600}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=Papell i Tardiu|nom=Joan |títol= “La confraria de paraires de llana de Valls: notícia històrica. Acta historica et archaeologica mediaevalia, núm. 2, p. 133-142”. | any=1981|editorial=Barcanova|lloc=Valls}}</ref>.

A partir del segle XIX va quedar substituït per la figura de l'empresari tèxtil industrial.<ref>{{ref-llibre|cognom=Sòria i Ràfols|nom=Ramon |títol=Diccionari Barcanova d'història de Catalunya|url=http://books.google.cat/books?id=GLeOOgAACAAJ|consulta=5 de maig de 2012|any=1989|editorial=Barcanova|isbn=84-7533-457-1}}</ref>.