Àfrica (província romana): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Tipografia |
||
Línia 7:
Fou colonitzada pels fenicis que van establir Hippo Zaritus, [[Útica]], [[Tunis]], [[Hadrumetum]], [[Leptis Magna|Leptis]] i [[Cartago]]. Aquesta darrera, col·locada en lloc estratègic, es va desenvolupar com a principal colònia i després estat independent. Les zones al sud i oest estaven poblades pels [[Bagrades]]. Al sud-oest estaven les tribus líbies, alguns dels quals van servir com a mercenaris cartaginesos i que els romans els anomenaven ''Nòmades'', d'on prové el nom [[Numídia]]. Les dos tribus principals a l'oest de Cartago eren els [[Massaesilis]] (a l'oest) i els [[Massilis]] (a l'est amb seu a [[Cirta]] ([[Constantina (Algèria)|Constantina]]).
El primer cap Massili conegut fou Gala, qualificat com a rei pels romans, que va prendre Hippo ([[Bona]]) als cartaginesos, però era aliat a aquestos a la [[Segona Guerra Púnica]], fins que es va girar en contra el [[206 aC]]. Fou el pare de [[Masinissa I]] que fou derrotat pels cartaginesos i per [[Sifax]], rei dels Massaesilis i es va retirar al desert de Numídia al sud-est on es va mantenir fins a l'arribada
Abans de la [[tercera guerra púnica]] el regne de Masinissa es va estendre del riu Malva fins a [[Cirenaica]], deixant als cartaginesos limitats a la [[Zeugitània]] (nord de Tunis) i el petit districte de Bizancium o Bizacena (sud-est de Tunis), que després de la guerra foren els límits originals de la província romana. Masinissa va morir el [[148 aC]] i el [[146 aC]] es va constituir la província romana. El territori cartaginès fou repartit entre ''l'ager publicus'' i les ciutats aliades de Roma:, Útica (capital provincial), [[Thapsus]], Leptis Minor, Acolla, Usalis, Teudalis, i probablement Hadrumetum. El govern fou encarregat a un [[pretor]] i la província es va dividir en ''conventus'', dels que no es coneix els noms mes que els de Zeugis i el d'Hadrumetum.
Línia 39:
El [[468]] l'emperador oriental Lleó va enviar una expedició sota comandament d'Heracli, que va fracassar. El [[476]] l'emperador Zenó va fer un tractat de pau amb el rei Geisèric, que es va mantenir fins al temps de [[Justinià I]], sota el qual Àfrica fou recuperada i els vàndals gairebé exterminats per [[Belisari]]. Arquelau fou nomenat prefecte pretorià d'Àfrica, província formada per set antigues províncies ([[Mauritània Sitifena]], [[Mauritània Cesariense]], Numídia, Zeugitana, Bizacena, Tripolitània i [[Sardenya]]). La Mauritània Cesariense va incorporar la [[Tingitana]] que abans pertanyia a la diòcesi d'Hispània. Les províncies foren governades per ''praesides'', menys Tripolitana, Bizacena i Zeugitana que foren governades per cònsols.
Va romandre en mans del romans d'Orient sense disputa fins al [[647]], any en què el Prefecte Gregori fou derrotat pels àrabs a Sufetula al centre de la Bizacena. Els àrabs van tornar més tard, el [[665]], dirigits per Akbah i van fundar [[Al-Kairwan]], però els grecs van conservar la costa i dominaven el mar, i els berbers van ajudar als romans d'Orient, fins que els àrabs foren derrotats. El successor d'Akbah, Zuheir, després de bastants victòries, també fou derrotat pels romans d'Orient. Finalment el [[692]], sota la direcció de Hassan, governador
== Referències ==
| |||