6 Lieder aus Jucunde, Op. 23: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m Manteniment de plantilles
Línia 6:
Lieder aus Jucunde (6), for voice & piano, Op. 23|consulta=18-4-2020|llengua=anglès|editor=AllMusic, Netaktion LLC|data=}}</ref>
 
Durant el gener de 1853, Robert Schumann es va interessar especialment per la musicalitat de l'obra ''Jucunde''<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=Reich, N. B|nom=|títol=Clara Schumann: The Artist and the Woman,|url=|edició=|llengua=|data=2013|editorial=Cornell University Press|lloc=|pàgines=239|isbn=}}</ref>'','' de l'escriptor Hermann Rollet, poeta austríac poc conegut. L'estiu d'aquell mateix any, Clara va compondre diverses obres, entre les quals els ''6 Lieder aus Jucunde'' (Sis cançons sobre Jucunde) per a veu i piano Op. 23.<ref name=":0" /> Foren publicades entre 1855 i 1866 a Leipzig.
 
El desembre de 1856, en una visita a Viena, Clara va conèixer per primera vegada Hermann Rollet. En aquella ocasió, la compositora li va entregar una còpia dels ''6 Lieder aus Jucunde'' amb una dedicatòria a "l'estimat poeta, amb amables records".<ref>{{Ref-web|url=https://www.hyperion-records.co.uk/dw.asp?dc=W3131_67249|títol=Hyperion|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>
 
== Característiques musicals ==
Línia 19:
"Geheimes Flüstern" és estròfica. Després d'una introducció del piano, la veu comença amb una melodia independent mentre el patró del preludi n'esdevé l'acompanyament. La melodia de la introducció de piano es repeteix després de cada vers.<ref name=":0" />
 
"Das ist ein Tag, der klingen mag" planteja una part vocal animada, apropiada per reflectir l'alegria de la natura descrita al poema.<ref>{{Ref-web|url="An einem lichten Morgen"|títol=All music|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref> La compositora fa servir recursos musicals descriptius: just abans del darrer vers de la primera estrofa, "der Jäger bläst in's Horn" ("el caçador fa bufar el seu corn"), el piano imita una estrident crida de trompes de caça.<ref name=":0" /> Al tercer vers de la segona estrofa, "Das Echo tönt" ("l'eco ressona"), el piano repeteix el mateix gest diverses vegades.<ref name=":0" />
 
L'última cançó del conjunt, "O Lust, O Lust" (Oh joia, oh joia) té un acompanyament abrupte, i, com "An einem Lichten Morgen", està organitzada a partir de parelles de versos.<ref name=":0" /> Un interludi de piano, amb idees ja exposades a la introducció, tanca cada estrofa.<ref name=":0" />
Línia 49:
Des Baches Wellen jauchzten auf,
 
Und die Sonne lachte freundlich darauf.<ref name=":2">{{Ref-web|url=https://www.oxfordlieder.co.uk/song/1123|títol=Oxford Lieder|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>
<br />