Foció: diferència entre les revisions

El [[340 aC]] els atenencs van enviar a [[Cares (general)|Cares]] a [[Bizanci]], en ajut de la ciutat contra els macedonis, però els bizantins no el van voler rebre. Atenes va quedar indignada però Foció va dir que l'hostilitat no havia de ser contra Bizanci sinó contra el general que per la seva mala conducta havia provocat el rebuig bizantí. Llavors Atenes va enviar a la zona al mateix Foció amb un nou exèrcit. Cleó, un amic seu i un notable de Bizanci, el va recomanar i els atenencs foren admesos a la ciutat. Allí es va destacar contra els macedonis que es van haver de retirar tant de Bizanci com de [[Perint]] i de tot el [[Quersonès Traci|Quersonès]]; algunes ciutats i vaixells foren recuperades per Foció que a més a més va assolar territoris enemics. En aquestes lluites fou ferit de consideració i va haver de tornar a [[Atenes]]. Allí va recomanar la pau amb Filip II, però el consell oposat de Demòstenes es va imposar i va acabar amb la derrota de [[Queronea]] el [[338 aC]].

Així Foció i els seus amics foren retornats a Atenes on portat davant l'assemblea, fou condemnat a mort. Va mantenir la calma fins al final. L'execució es va produir el [[317 aC]] quan tenia 85 anys; elsles seusseves restes foren portatportades al lloc dels traïdors, però mes tard, rehabilitat, foren portatsportades a Atenes; Agnònides fou acusat i condemnat a mort; i dos altres acusadors de Foció, Epicur i Demòfil, van haver de fugir i foren finalment morts per Focos, fill de Foció.