Agorafòbia: diferència entre les revisions

S'entén per '''agorafòbia''' l'aversió morbosa als espais oberts o la [[por]] morbosa de travessar-los.<ref>{{Ref-publicació|article=Agorafòbia|publicació=Diccionari Enciclopèdic de Medicina, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona 2013|url=www.medic.cat|data=|pàgines=}}</ref> Des del punt de vista de la [[psicopatologia]], la paraula agorafòbia també fa referència a la por als llocs tancats o [[claustrofòbia]] (una sala de cinema, un centre comercial, etc.), als llocs concorreguts (un passeig, una plaça pública, etc.), a viatjar en algun mitjà de transport (tren, cotxe, autobús, etc.), o simplement a sortir de casa.<ref>{{Ref-publicació|cognom=American Psychiatric Association,|article=|publicació=Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, Fifth Edition (DSM-5), American Psychiatric Publishing, Washington, DC,|url=|data=2013,|pàgines=pp. 217-221.}}</ref> En línies generals, qui pateix agorafòbia té por a trobar-se en un lloc que li crea inseguretat i del qual creu que no podrà fugir immediatament cap a un altre considerat segur, amb el risc de patir un [[atac de pànic]] (anomenat també [[crisi d'angoixa]] o [[crisi d'ansietat]]).

Malgrat això, qui pateix agorafòbia pot atrevir-se a anar a un lloc que li provoca por, amb la condició d'estar acompanyat d'una persona que li generi confiança. Però aquest recurs, lluny d'ajudar a superar la por, incrementa la dependència dels altres<ref>{{Ref-llibre|cognom=Freud|nom=Sigmund|títol=«Inhibición, síntoma y angustia», Obras Completas, XX,|url=|edició=|llengua=|data=1988,| editorial=Amorrortu Editores,|lloc=Buenos Aires,|pàgines=p. 121.}}</ref> i deteriora l'[[autoconfiança]], la qual cosa posa en risc la pròpia [[autoimatge]].

Com és propi de qualsevol tipus de [[fòbia]], qui pateix agorafòbia té tendència a evitar les situacions que li són potencialment ansiògenes, és a dir, que li provoquen por (passejar per una avinguda, endinsar-se a un centre comercial, anar a una sala de cinema, viatjar en un transport públic, etc.). Són&nbsp; el que s'anomenen&nbsp; “[[conductes d'evitació]]”. De fer-ho, s'arrisca a patir un atac de pànic. En els casos més greus d'agorafòbia, fins i tot s'evita sortir de casa.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Societat Catalana de Recerca i Teràpia del Comportament|article=Ansietat, agorafòbia i atac d'angoixa|publicació=Ansietat, agorafòbia i atac d'angoixa|url= http://www.scritc.cat/aplicacions-tcc/ansietat/|data=|pàgines=}}</ref>

Però les conductes d'evitació encara generen més desconfiança cap a un mateix i afegeixen més por a la que ja es tenia, de tal manera que s'arriba un moment en què ja es té ''por de tenir por''.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Badós|nom=Arturo|article=Agorafobia y pánico|publicació=Agorafobia y pánico|url= http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/65642/1/Agorafobia%20y%20p%C3%A1nico.pdf|data=|pàgines=}}</ref>

El terme “agorafòbia” deriva del grec “[[àgora]]”, que vol dir “lloc de mercat”, i va ser utilitzat per primera vegada pel psiquiatra alemany [[Carl_Westphal|Westphal]] al 1871 per descriure “la impossibilitat de creuar determinats carrers o places, o la possibilitat de fer-ho amb por o [[ansietat]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Barcia Salorio|nom=Demetrio|títol=Tratado de Psiquiatría, Tomo I|url=|edició=|llengua=|data=2000|editorial=Arán Ediciones|lloc=Madrid|pàgines=}}</ref> Westphal descrivia d'aquesta manera la pertorbació: “Des de fa diversos anys venen a veure'm pacients amb la queixa singular que no els hi era possible travessar places, anar al teatre a l'aire lliure i passar per certs carrers, i que la por a aquests recorreguts els impedia la seva llibertat de moviments”<ref>{{Ref-llibre|cognom=Westphal|nom=Carl|títol=Die Agoraphobia' eine neuropatische Erscheinung|url=|edició=|llengua=|data=1892|editorial=Gesammelte Abhandlungen, Band 1, Psychiatrische Abhandlungen|lloc=Berlín|pàgines=pp. 353 ss.}}</ref>

S'estima que l'agorafòbia afecta a un 1,7% de la població adolescent o adulta.<ref>{{Ref-llibre|cognom=American Psychiatric Association|títol=Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders,|url=|edició=Fifth Edition (DSM-5)|llengua=|data=2013| editorial=American Psychiatric Publishing|lloc=Washington, DC,|pàgines=}}</ref>

Diferent a l'agorafòbia és el que s'anomena [[fòbia social]], que fa referència a la por a sentir-se observat per un grup de persones o haver d'interactuar amb una o diverses persones que no pertanyen al cercle de confiança (8). A l'agorafòbia no es té por a la presència d'altres persones sinó a les característiques de determinats espais físics. L'agorafòbia “és la fòbia en l'espai”.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Valon|nom=Serge|títol=El espacio y la fobia vol. I,|url=|edició=|llengua=|data=1998| editorial=Ediciones del Serbal,|lloc=Barcelona|pàgines=15}}</ref>

L'agorafòbia sol manifestar-se a partir de tres situacions:<ref>{{Ref-llibre|cognom=Martínez Farrero|nom=Pau|títol=Agorafobia y crisis de angustia. Causas y desencadenantes|url= http://agorafobia.paumartinez.cat|edició=|llengua=|data=2018| editorial=Editat per Pau Martínez Farrero amb el recolçament del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=978-84-697-9275-9}}</ref>