Szymon Goldberg: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 6:
Després d'un recital a Varsòvia el 1921 i d'un debut amb la Filharmònica de Berlín el 1924 en què tocava tres concerts, va ocupar-se com a mestre de concerts de la ''Filharmònica de Dresden'' del 1925 al 1929. El 1929 se li va oferir el lloc de concertista de la ''Filharmònica de Berlín'' pel seu director principal, [[Wilhelm Furtwängler]].<ref name="Goldberg, II">Margaret Campell, "Obituary: Szymon Goldberg," The Independent, August 16, 1993</ref> Va acceptar el càrrec, exercint de 1930 a 1934. Durant aquests anys, també va actuar en un trio de corda amb [[Paul Hindemith]] a la viola i [[Emanuel Feuermann]] al violoncel,<ref name="Goldberg, III">Concise Oxford Dictionary of Music</ref> i també va dirigir un quartet de corda de membres de la ''Filharmònica de Berlín''.<ref name="Goldberg, IV">The Strad, "Berlin Philharmonic pays tribute to former concertmaster Szymon Goldberg," January 21, 2014 "Archived copy". Archived from the original on 2015-09-24. Retrieved 2015-10-27.</ref>
 
L'ascens del [[Tercer Reich]] va obligar Goldberg a deixar l'orquestra el 1934, malgrat els intents de Furtwängler de salvaguardar els membres jueus de l'orquestra. Després, va fer una gira per Europa amb la pianista [[Lili Kraus]]. Va debutar als Estats Units a Nova York el 1938 al "Carnegie Hall". Mentre estava a les antigues Índies Orientals dels Països Baixos, va formar el ''Quartet Goldberg'', juntament amb [[Robert Pikler]] a la viola, [[Louis Mojzer]+ al violoncel i [[Eugenie Emerson]], al piano. Pikler i Mojzer eren hongaresos i Emerson era nord-americà. Aquest Quartet de piano va recórrer les principals ciutats de Java, abans de la invasió i ocupació japoneses. La primera esposa de Goldberg va ser un artista i escultora hàbil. Va ser internada al camp de dones de Tjihapita Bandung, juntament amb la família de Mojzer. Mentre Goldberg i Kraus feien una gira per Àsia, ells i les seves famílies van ser internats a Java pels japonesos del 1942 al 1945.
 
Va fer una gira per Austràlia durant tres mesos el 1946. Finalment va anar als Estats Units i es va convertir en ciutadà nord-americà naturalitzat el 1953. Del 1951 al 1965 va ensenyar a l'"Aspen Music School". Al mateix temps, era actiu com a director d'orquestra. El 1955 va fundar l''Orquestra de Cambra dels Països Baixos'' a Amsterdam, que va dirigir fins al 1979. També va fer el conjunt en moltes gires. Des dels anys 1977 fins al 1979 va ser director de la ''Manchester Camerata''.