Josef Wolfsthal: diferència entre les revisions

Va néixer en una família musical a Viena.<ref name="Josef, I">Potter T."Josef Wolfsthal interpreta els concerts de Beethoven i Mozart". Arxivat del'originall'11-01-2014. Consultat el gener de 2014. Consulteu els valors de la data a: |accessdate=(ajuda)</ref> Era d'origen halitxinà. El seu pare i el seu germà gran Max (nascut el 1896) tocaven el violí. El seu pare era un excel·lent professor de violí i va donar als seus fills les primeres lliçons sobre aquest instrument. També va ensenyar a [[Sigmund Feuermann]] (1900–1952). Des dels deu anys, Wolfsthal va estudiar durant sis anys amb el famós professor de violí hongarès [[Carl Flesch]], i als 16 anys va començar a actuar en públic.<ref name="Josef, II">Kolneder W, Pauly RG (1998). El llibre del violí Amadeus: construcció, història i música. Amadeus Press. pàg. 467</ref> El seu debut va ser el 7 d'abril de 1916 amb la ''Berliner Philharmoniker'' dirigida per [[Camillo Hildebrand]] (1876-1953). Allà va interpretar el ''Concert per a dos violins en re menor, BWV 1043'' de [[Johann Sebastian Bach|Bach]] amb el seu professor Carl Flesch, que el va animar a adquirir una mica d'experiència com a orquestral per convertir-lo en un músic de formació més disciplinat. En aquest càrrec, va tocar en la primera interpretació d''Ein Heldenleben'' ([[Una vida d'heroi]]) de [[Richard Strauss]] i en el primer enregistrament de ''Le bourgeois gentilhomme'' de Strauss sobre un llibret de [[Molière]], dirigit pel compositor a Berlín (''vegeu més avall'').

Wolfsthal va donar l'estrena del ''concert per a violí'' de [[Karl Weigl]] de 1928.<ref name="Josef, III">Haas M (2013). Música prohibida: els compositors jueus prohibits pels nazis . Yale University Press. pàg. 1903. ISBN 978-0-300-15431-3.</ref> Va tocar en un distingit trio de corda amb el violoncel·lista [[EmmanuelEmanuel Feuermann]] i el violista i compositor [[Paul Hindemith]], en què el seu alumne Goldberg el va succeir després de la seva mort i va dirigir el grup en enregistraments per a la ''Serenata Columbia'' de Beethoven op. 8 i el ''String Trio No. 2.'' de Hindemith.<ref name="Josef, IV">Randel DM (1996). The Harvard Biographical Dictionary of Music. Harvard University Press. pàg. 383. ISBN 978-0-674-37299-3.</ref>