Maria Lidka

Maria Lidka (Berlín, 27 de maig de 1914 - Londres, 12 de desembre de 2013) va ser una violinista alemanya i professora de violí. [1]

Maria Lidka

Biografia
Naixement	27 maig 1914 Berlín (Alemanya)
Mort	12 desembre 2013 (99 anys) Londres
Activitat
Ocupació	professora de música
Ocupador	Royal College of Music

Família

Era la més jove de les tres filles de l'advocat Ernst Liedtke, que treballava al tribunal superior, i de la seva dona Emmy, nata Fahsel. Una de les seves germanes grans es va convertir en fotògrafa i l'altra en actriu. Aquesta última es va casar com a comtessa Ursula von Plettenberg amb la noblesa de Westfàlia.

A la casa dels seus pares, a l'oest de la ciutat, era decisiu un ambient musical. Marianne va rebre una subscripció al concert del seu pare, perquè posteriorment pogués experimentar la Filharmònica de Berlín amb Wilhelm Furtwängler, però també Vladimir Horowitz, Erich Kleiber, Otto Klemperer, Arthur Rubinstein, Artur Schnabel i Bruno Walter. Va guardar meticulosament un registre de totes les visites al concert, de manera que va poder recapitular la qualitat i l'ambient dels esdeveniments en qualsevol moment, fins i tot durant la vellesa.

Després de la transferència del poder als nacionalsocialistes a finals de gener de 1933, al seu pare se li va prohibir treballar i va morir només vuit mesos després. El 1955 es va casar amb Walter May, un director d'operacions de Colònia que havia emigrat d'Alemanya. Amb ell va tenir dos fills, el filòsof Simon May, que més tard va treballar al "King's College" de Londres, i el posteriorment violoncel·lista Marius May. El seu cunyat, el doctor Edward May de Highgate, era un conegut violoncel·lista amateur. [[[[2] El seu marit, que el 1938 dirigia una fàbrica a Cardiff, va morir ja el 1963. [[[3] Els seus dos fills es van haver de criar principalment sols.

Formació

El violoncel·lista Gregor Piatigorsky li va recomanar que estudiés amb Josef Wolfsthal. Nou mesos després de la primerenca mort de Wolfsthal, va ser tutelada per Max Rostal a partir del 1931. Volia preparar -la per un any per estudiar a la Universitat de Música, on treballava ell mateix. Va avançar molt bé a classe i va poder actuar a l'emissora alemanya de Berlín.

Després del lliurament del poder als nacionalsocialistes i la seva marginació de la minoria jueva, el seu professor de violí Rostal, que va ensenyar tres membres del quartet Amadeus, va emigrar a Gran Bretanya. Marianne Liedtke també va veure trencats els seus plans artístics i professionals a Alemanya. Per tant, va considerar emigrar a una metròpoli cultural com la capital francesa, però després va decidir seguir el seu professor Rostal a Londres el 1934.