Criptó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
→Característiques principals: Ampliació |
||
Línia 17:
El criptó és un [[gas noble]] incolor, inodor i insípid de molt petita reactivitat, caracteritzat per un [[espectre]] de línies verdes i roig-taronja molt brillants. Té una densitat a 0 °C de 3,733 g/L, el seu punt d'ebullició és –153,34 °C i el de fusió –157,36 °C.<ref name=":3" />
És un dels productes de la [[fissió nuclear]] de l'[[urani]]. El criptó sòlid és blanc, d'[[estructura cristal·lina]] cúbica centrada en les cares, igual que la resta de gasos nobles.<ref name=":3" />
=== Propietats químiques ===
El criptó és el gas noble més lleuger que forma compostos que es poden aïllar en quantitats macroscòpiques. La síntesi i aïllament del primer compost de criptó, el [[difluorur de criptó]] <chem>KrF2</chem> tengué lloc el 1963,<ref>{{Ref-publicació|article=Krypton Tetrafluoride: Preparation and Some Properties|nom=A. V.|nom4=L. V.|cognom3=Streng|nom3=A. G.|cognom2=Kirshenbaum|nom2=A. D.|cognom=Grosse|llengua=en|url=https://www.sciencemag.org/lookup/doi/10.1126/science.139.3559.1047|doi=10.1126/science.139.3559.1047|exemplar=3559|volum=139|pàgines=1047–1048|issn=0036-8075|data=1963-03-15|publicació=Science|cognom4=Streng}}</ref> poc després de les síntesis dels primers compostos de [[xenó]] el 1962, i seixanta-cinc anys després del descobriment d’ambdós elements. Tanmateix, en aquell moment, se suposà erròniament que s'havia sintetitzat el tetrafluorur de kriptó. El difluorur de criptó s'ha mantingut fins ara com l'únic compost de criptó binari aïllat. A diferència dels compostos de xenó, que s'han caracteritzat pel xenó en els [[Estat d'oxidació|estats d'oxidació]] de + ½, +2, +4, +6 i +8, la química del criptó es limita a l'estat d'oxidació de +2 i tots els compostos coneguts s'han derivat de <chem>KrF2</chem>.<ref name=":1">{{Ref-publicació|article=The world of krypton revisited|url=https://www.nature.com/articles/nchem.2538|publicació=Nature Chemistry|data=2016-07|issn=1755-4349|pàgines=732–732|volum=8|exemplar=7|doi=10.1038/nchem.2538|llengua=en|nom=Matic|cognom=Lozinšek|nom2=Gary J.|cognom2=Schrobilgen}}</ref>
Per a propòsits pràctics, pot considerar-se un [[gas inert]] encara que es coneixen compostos formats amb el [[fluor]]; a més, pot formar [[clatrat]]s amb l'[[aigua]] en quedar els seus [[àtoms]] atrapats en la xarxa de molècules d'aigua. També s'han sintetitzat clatrats amb [[hidroquinona]] i [[fenol]].▼
[[Fitxer:Bond angle and length of krypton difluoride molecule.svg|esquerra|miniatura|Molècula lineal de difluorur de criptó <chem>KrF2</chem>]]
A causa de la seva inestabilitat termodinàmica, el <chem>KrF2</chem> és una bona font de [[Radical químic|radicals]] <chem>F.</chem> i un [[oxidant]] molt més fort que el [[fluor]] elemental <chem>F2</chem>. La seva síntesi en quantitats de gram és difícil i només s’utilitzen alguns mètodes de baixa temperatura basats en la generació de radicals <chem>F.</chem>, com ara filferro calent, descàrrega elèctrica de resplendor i mètodes de [[fotòlisi]] [[Ultraviolat|ultraviolada]]. Els derivats de <chem>KrF2</chem> es preparen sovint utilitzant les seves capacitats de donant d’ions fluorur, que en reacció amb [[Teoria àcid-base de Lewis|àcids forts de Lewis]] com <chem>SbF5</chem> o <chem>AsF5</chem>, formen sals dels cations <chem>KrF+</chem> i <chem>Kr2F3+</chem>. Amb acceptors de fluor dèbils, el <chem>KrF2</chem> forma adductes ponts de fluor on el lligand <chem>KrF2</chem> es coordina a través del fluor a centres metàl·lics o no-metàl·lics, per exemple <chem>MOF4</chem> <chem>(M = Cr, Mo, W)</chem> i <chem>BrOF2+</chem>. Tanmateix, el criptó és força selectiu a l'hora de formar enllaços i només s’enllaça en les condicions adequades als àtoms més electronegatius (fluor, oxigen i nitrogen) amb només un exemple d’enllaç <chem>Kr-O</chem> conegut fins ara, a <chem>Kr(OTeF5)2</chem>.<ref name=":1" />
L'acidesa de Lewis del catió <chem>KrF+</chem> s'ha emprat per a la síntesi de <chem>[HCNKrF]+ [AsF6]-</chem>, que presenta el primer exemple d'un enllaç criptó-nitrogen. Les propietats oxidants extremes de <chem>KrF2</chem> i <chem>KrF+</chem> s’han aprofitat per a la síntesi de compostos d’alta valència que, d’altra banda, són difícils d’aconseguir, que contenen <chem>Ag(III)</chem>, <chem>Ni(IV)</chem>, <chem>Au(V)</chem> i espècies exòtiques com <chem>Tc^{VII}OF5</chem>, <chem>Os^{VIII}O2F4</chem>, <chem>Cl^{VII}F6+</chem> i <chem>Br^{VII}F6+</chem>.<ref name=":1" />
▲
== Isòtops ==
| |||