Pere Gil Estalella: diferència entre les revisions

{{Infotaula persona}}

 

Pere Gil, entre [[1598]] i [[1602]], va redactar en quatre llibres, la "Història Cathalana", el primer dels quals, constitueix la primera geografia de Catalunya que es va escriure. El seu títol: ''Llibre primer de la història catalana en lo qual se tracta d'història o descripció natural, ço és, de coses naturals de Catalunya'', escrita el [[1600]] i inèdita fins al [[1949]], transcrita i editada pel geògraf i historiador [[Josep Iglésies i Fort|Josep Iglésies]], on inclou també una síntesi biogràfica de l'autor.<ref>{{ref-llibre|cognom=Iglésies|nom=Josep|títol=Pere Gil, S.I., 1551-1622, i la seva Geografia de Catalunya, seguit de la transcripció del llibre primer de la historia Cathalana|lloc=Barcelona| editorial=Quaderns de Geografia|any=1949}}</ref> Aquesta geografia s'estructura en diversos temes tal com descriu l'historiador de la cultura reusenca [[Joaquim Santasusagna]]: geografia física, geografia humana, geografia econòmica i els senyals del cel, els efectes naturals i les calamitats humanes. Descriu les riqueses naturals, les divisions comarcals, eclesiàstiques i civils, les muntanyes, els rius, les fonts, les mines i les indústries.<ref name=":0">{{ref-llibre|cognom=Santasusagna|nom=Joaquim|títol=Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900|pàgines=32-38|lloc=Reus| editorial=Associació d'Estudis Reusencs|any=1982}}</ref> La ''Geografia'' de Pere Gil és una mostra paradigmàtica de la historiografia renaixentista, cultivada en català per [[Pere Antoni Beuter]], [[Rafael Martí de Viciana|Martí de Viciana]], [[Antoni Viladamor]], [[Joan Binimelis]]. En el manuscrit també hi trobem les següents obres: ''Indice de las vidas dels S.ts de Cathalunya'', ''Sants de Cathalunya que no son canonitzats'', ''Indice delas vidas dels S.ts de altres Provincias de España fora del Principat de Cathalunya'', ''Vidas dels S.ts de Cathaluña: que foren naturals, o visqueren, o moriren en ella: o las reliquías principals dels quals se troban en Cathaluña extensament referidas'' i finalment ''S.ts de España''. El manuscrit original es pot consultar a la [[Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona|Biblioteca Pública Episcopal]] (BPEB) del [[Seminari Conciliar de Barcelona]].