Diferència entre revisions de la pàgina «Marius May»

100 octets eliminats ,  fa 1 mes
cap resum d'edició
(Pàgina nova, amb el contingut: «{{inacabat}} '''Marius May''' (Alemanya, 1958 - Jerusalem (Israel), 10 de febrer, 2020), va ser un violoncel·lista jueu-alemany. Era fill de la viol...».)
 
Era fill de la violoncel·lista [[Maria Lidka]] i del director d'empresa Wlter May. Degut a la mort del seu pare quan ell nomes comptava 5 anys d'edat, i als constants viatges de concert de la seva mare, es pot dir que ell i el seu germà Simón es van criar pràcticament com a orfes.
 
A mitjans dels anys setanta, Marius brillava com un far entre un grup de violoncel·listes britànics en augment ([[Raphael Wallfisch]], [[Steven Isserlis]], [[Colin Carr]], [[Robert Cohen]], [[Alexander Baillie]], [[Julian Lloyd Webber]]) que s’esforçavens'esforçaven per omplir el buit deixat per la terrible malaltia de la insubstituïble [[Jacqueline Du Pré]]. Marius va ser el primer d’ellsd'ells a tenir cites amb totes les orquestres de Londres i un grup d’agentsd'agents i productors de discos li estaven prenentanant elsal talonsdarrera.
 
Va fer el seu primer disc, per a John Culshaw de "Decca", als 15 anys. Però, tot i que la seva mare, Maria Lidka, era violinista professional, Marius era una ànima suau, que mai es va limitar a la competitivitat del negoci musical. Poc a poc, any rere any, es va retirar del rendiment. Fa trenta anys es va traslladar a Israel.
 
Eric L Wen, que va visitar Marius la setmana passada,abans ensque haMarius enviatMay aquestmorís ens comptediu:
Però, tot i que la seva mare, Maria Lidka, era violinista professional, Marius era una ànima suau, que mai es va limitar a la competitivitat del negoci musical. Poc a poc, any rere any, es va retirar del rendiment. Fa trenta anys es va traslladar a Israel.
{{Cita|<''Marius mai no va estar interessat en l'èxit professional. De fet, es va desil·lusionar amb tota la maquinària de màrqueting que finalment va dominar la vida musical clàssica. Va emigrar a Israel fa uns 30 anys i va continuar la seva profunda devoció per la música a la intimitat de casa seva fins al final. Va estudiar partitures, va practicar The"[[El Well-Temperedclavecí Clavierben temprat]]" i Art"[[L'art ofde Fuguela fuga]]" de [[Johann Sebastian Bach|J. S. Bach]] al piano i va continuar perfeccionant el seu violoncel. Tot i la seva exclusivitat, el seu violoncel va ser millor que mai.''<br />
 
Eric L Wen, que va visitar Marius la setmana passada, ens ha enviat aquest compte:
Marius mai no va estar interessat en l'èxit professional. De fet, es va desil·lusionar amb tota la maquinària de màrqueting que finalment va dominar la vida musical clàssica. Va emigrar a Israel fa uns 30 anys i va continuar la seva profunda devoció per la música a la intimitat de casa seva fins al final. Va estudiar partitures, va practicar The Well-Tempered Clavier i Art of Fugue de J. S. Bach al piano i va continuar perfeccionant el seu violoncel. Tot i la seva exclusivitat, el seu violoncel va ser millor que mai.
 
Potser fins i tot més sorprenent que el seu fenomenal regal musical, va ser la seva penetrant visió i claredat sobre la gent. Va tenir aquesta insòlita visió fins i tot quan era adolescent, quan el vaig conèixer per primera vegada. I no conec un amic més fidel. Vaig passar quatre dies amb ell la setmana passada a Israel, i fins i tot en la lluita final amb la seva horrible malaltia, va mostrar una generositat d’esperit, per no parlar d’un sentit de l’humor agut, realment bastant increïble. El dia que vaig sortir de Jerusalem, cinc dies abans de morir, va treure el violoncel i va tocar uns passatges. Tot i estar estirat al llit i no tocar l’instrument durant setmanes, el so inimitable de Marius, tan ple de saviesa i intimitat, encara hi era. Va ser un moment inoblidable.
 
Lamentem informar de la mort, ahir a Jerusalem, d’un dels violoncel·listes més brillants de la seva generació, el virtuós britànic Marius May.
 
''Potser fins i tot més sorprenent que el seu fenomenal regal musical, va ser la seva penetrant visió i claredat sobre la gent. Va tenir aquesta insòlita visió fins i tot quan era adolescent, quan el vaig conèixer per primera vegada. I no conec un amic més fidel. Vaig passar quatre dies amb ell la setmana passada a Israel, i fins i tot en la lluita final amb la seva horrible malaltia, va mostrar una generositat d’esperitd'esperit, per no parlar d’und'un sentit de l’humorl'humor agut, realment bastant increïble. El dia que vaig sortir de Jerusalem, cinc dies abans de morir, va treure el violoncel i va tocar uns passatges. Tot i estar estirat al llit i no tocar l’instrumentl'instrument durant setmanes, el so inimitable de Marius, tan ple de saviesa i intimitat, encara hi era. Va ser un moment inoblidable.''>}}
Marius, que tenia 61 anys, patia càncer de pàncrees. Li sobreviuen dos nens, Amiel i Alma, i el seu germà, el filòsof Simon May.
 
{{ORDENA:May, Marius}}
 
[[Categoria:Violoncel·listes alemanys]]
És desconegut per la Viquipèdia i gairebé invisible a Google.
66.881

modificacions